ACTIVITAT 20: HI HA ALGUNA COSA QUE NO ES PUGUI EXPRESSAR AMB PARAULES?

Bé, doncs sobre aquest tema la meva opinió és que no hi ha cap cosa en aquest món que es pugui expressar sense la utilització d’algun mot. Sovint, utilitzem els signes, el llenguatge per comunicar-nos, les mirades fins i tot... però que passaria si no els tinguéssim? La vida seria un “caos”. Més d’una persona podria pensar que clarament hi ha moltes coses que no es poden expressar amb paraules, vull dir, segurament dirien que tot això que us estic explicant ho podria fer perfectament amb signes, sense dir paraula alguna. Doncs bé, no s’equivoquen del tot. Es cert que, encara que fos complicat, la utilització de signes seria un mitjà de comunicació adient però, heu pensat en la interpretació d’aquests signes? Ah! És just en aquest precís moment quan apareixen. Sí, alhora d’interpretar els meus gestos, per arribar a comprendre’ls necessitarien les paraules, sinó no podrien entendre pas res! Un senzill exemple podria ser una acció quotidiana: si jo simulés estar asseguda en un cotxe amb les mans com si estiguessin al volant, la seva interpretació seria: Condueix. Això ja és una paraula. La paraula condueix té un significat propi, que el podem relacionar amb una acció concreta. Un altre bon exemple podria ser el del cinema mut. Penseu-ho! Oi que no parlaven? Però els seus moviments podien ser interpretats, i per a això les paraules eren necessàries!

En definitiva, les paraules són imprescindibles a la vida, ja sigui per parlar, pensar,... però no hi ha res que es pugui expressar sense elles. Quan veiem alguna cosa, la nostra interpretació d’allò ja són mots que, per descomptat, normalment, tenen sentit.

ACTIVITAT 19: COMENTARI DE TEXT (PAGINA 139). LA CULTURA COM A ACTIVITAT SIMBÒLICA

IDEES PRINCIPALS

- Sobrepassar els límits no comporta una millora.
- L’home viu en un univers o món simbòlic formats pel llenguatge, el mite, l’art i la religió.
- L’univers simbòlic és la xarxa de l’experiència humana.
- L’home no pot enfrontar-se amb l’univers simbòlic de cop, sinó que parla amb ell.
- Només a través dels objectes que ha fet seus l’univers simbòlic, l’home pot veure i conèixer.

TÍTOL

L’UNIVERS SIMBÒLIC COM A MITJÀ PER CONTROLAR LA REALITAT

ANÀLISI

L’ésser humà amb la cultura només s’aconsegueix un deteriorament del món físic; l’home no pot escapar de l’univers simbòlic al que està sotmès. No li queda més remei que acceptar que ara viu en un ordit simbòlic, el qual està format pel llenguatge, la religió, els mites i l’art. Aquests formen la xarxa de l’experiència humana. L’home ha de comunicar-se amb l’univers simbòlic mitjançant la conversa amb els mitjans artificials dels components d’aquest. Així doncs, podrem assolir el coneixement. La cultura és la rebel·lió de l’home.

COMPARACIÓ

Podríem identificar aquest texts amb l’univers simbòlic, una xarxa de relacions on trobem una mescla d’experiències i vivències. Els components que el formen són indispensables per controlar la realitat, perquè doten de sentit allò que ens envolta i a les nostres pròpies vivències.

ACTIVITAT 18: DEFINICIONS DEL TEMA 6

ANIMAL CULTURAL: fa referència a l’ésser humà, que posseeix una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural i li permet adaptar-se al medi: el llenguatge, el dret, l’economia, l’art...

INDIVIDU: ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal. Sovint s’utilitza com a sinònim d’ésser humà.

INDIVIDUALISME POSSESSIU: és una teoria on cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles. L’individu serà lliure en la mesura que sigui propietari d’ell mateix, de les seves capacitats i del producte d’aquestes capacitats.

SOCIABILITAT NATURAL (ARISTÒTIL): L’ésser humà és sociable per naturalesa, necessita la societat i la cultura per realitzar-se d’acord amb les seves capacitats pròpies. Només en la societat, l’ésser humà pot arribar a la perfecció i la felicitat.

ESTAT DE NATURA: Estat previ a la societat en el qual l’ésser humà gaudeix de llibertat absoluta.

GUERRA DE TOTS CONTRA TOTS: Pertany a la teoria de Hobbes. Lluita permanent amb els
altres a causa d’un egoisme propi. Estat de conflicte que té lloc en l’estat de natura.

ANTROPOLOGIA CULTURAL: ciència que estudia les cultures humanes (la manera de viure de diferents grups humans i la seva evolució).

SOCIALITZACIÓ PRIMÀRIA: Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en la família durant la primera etapa de la infantesa.

SOCIALITZACIÓ SECUNDÀRIA: procés pel qual s’interioritzen mons institucionals que
contrasten amb el món adquirit en la socialització primària.

CULTURA: conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a propis.

SUBCULTURA: diferències, dins d’una mateixa cultura, motivades per l’edat, el nivell
socioeconòmic, l’origen ètnic... Són formes de viure una mateixa cultura i que normalment no reaccionen contra la cultura hegemònica.

CONTRACULTURA: moviment de rebel·lió contra la cultura majoritària que presenta un
projecte de cultura i societat alternatives.

NOUS MOVIMENTS SOCIALS: Sorgeixen a l’entorn d’Internet i són aprofitats (utilitzats) per poder mobilitzar a la gent. Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans, com ara: reunions, activitats... Rebutja el materialisme social.

ETNOCENTRISME: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura. La pròpia cultura es converteix en la mesura per valorar les altres.

RACISME: actitud que consisteix en l’afirmació de que hi ha races superiors i inferiors.

APOROFÒBIA: rebuig i menyspreu envers el pobre.

INTERCULTUTRALISME: Actitud que cal prendre davant del multiculturalisme i que parteix del respecte a les altres cultures. Propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat. Proposa aprendre a conviure en un món pluralista i entén que la diversitat és una font de riquesa.

RELATIVISME CULTURAL: Proposa analitzar les diferents cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena. Recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

UNIVERSALISME: defensa que hi ha uns valors universals (moral mínima) que les diferents cultures han de compartir.

MULTICULTURALISME: Convivència de diferents cultures en un mateix territori.

ACTIVITAT 17: EXERCICI Nº3, PÀGINA 133

1. Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva.

2. Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida.

3. És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.

4. Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres!

5. És impossible entendre’s amb els paios!

6. Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Que podem fer-hi nosaltres?

1. És una visió de relativisme cultural. Entén l’altre, però no te intenció de establir-hi una relació, un contacte.

2. Expressa una actitud etnocèntrica, perquè té una visió que diu que la nostra cultura és superior a la seva, fent així que l’altre hagi d’acceptar la nostra.

3. Aquesta frase provoca l’exclusió del gitanos, no de la societat però si de les ciutats on viu la majoria de persones no gitanes. És una actitud relativista, on les dues cultures es toleren, però que no tenen interès a establir contacte.

4. És una actitud totalment racista. Potser un immigrant treballa millor que una persona del país, per tant no hem de creure que som superior a ells. És una actitud etnocèntrica; aporofòbica.

5. Racisme.

6. S’ha de tenir una mica de comprensió amb els demés. Potser no hi estan bé al seu país, i això a lo millor es degut només a un grup de persones. No hem de mirar tan sols per nosaltres, sinó també per als demés. Així doncs, si els hi podem ajudar, perquè no hauríem de fer-ho? Aquesta és una de les conseqüències que comporta l’etnocentrisme.

ACTIVITAT 16: QUÈ PODEM FER PER CONVIURE AMB ALTRES CULTURES?

Conviure amb altres cultures implica respectar els costums, les creences… Cada cultura té uns trets propis que ens diferencien, i tots ells tenen un valor per a aquella persona que els posseeix. Ofendre la seva cultura pot implicar ofendre els seus sentiments. La cultura és allò que ve condicionat per la religió, el lloc on vius, la família... Des de temps remots coneixem fluxos migratoris, i això comporta una gran diversitat a les ciutats d’avui dia. Sovint tenim una percepció errònia de les diferents cultures del món, catalogant-les en diferents estaments i arribant al punt que de vegades ens creiem estar a la cúspide d’aquesta piràmide estamental. En definitiva, deuríem respectar els drets, la dignitat, la religió i els costums d’aquells qui tenim al nostre costat, pel simple fet de que tots som persones iguals al concepte d’aquesta paraula. Es clar que, devem respectar aquests trets sempre i quan no violin cap dret humà.

ACTIVITAT 15: COMENTARI DE TEXT (PÀGINA 129). LA CULTURA COM A MANERA DE VIURE

IDEES PRINCIPALS:

- La cultura és la manera que té l’home de situar-se al món. És la seva forma
d’adaptació.
- La cultura és la manera de viure d’un poble, amb el seu idioma, les seves idees ...
- Aquesta cultura és el que la societat li dona més importància al medi físic.
- La cultura és un eixamplament de la vida, es a dir, és part seu.

TÍTOL:

Cultura, part fonamental de la vida.

ANÀLISI:

La cultura és el comportament que s’aprèn a la societat i és la manera amb que l’ésser humà es posiciona al món (la forma de vida). La cultura és la manera de viure d’un poble, les seves idees, el seu idioma, els seus sentiments... Aquesta cultura és el que importa en aquest món real, que permet a l’home controlar la natura, encara que també destruir-la. L’home s’educa en ella. La cultura pot ser considerada com una branca més de la vida, fins al punt de poder dir que és part d’ella. La cultura fa que ella mateixa sigui més plena.

COMPARACIÓ:

En aquest fragment, l’autor defineix la cultura des del punt de vista material i des del mental.
A demés parla sobre de símbols compartits (el llenguatge) i el resultat de la tasca històrica.

ACTIVITAT 14: `COMENTARI DE TEXT (PÀGINA 130). LA CIUTAT, FONT DE CIVILITZACIÓ

IDEES PRINCIPALS:

- La ciutat civilitza a l’home.
- Una ciutat assenyala una zona culta.
- La ciutat és el lloc on s’emmagatzemen idees i mitjans per fer-les realitat.
- En ella es domestica el salvatgisme de l’home.
- El seu lema és la varietat i l’ntercanvi.
- La llibertat i l’invent neixen de la ciutat.

TÍTOL:

La ciutat com a símbol de cultura, llibertat i diàleg.

ANÀLISI:

Gràcies a la ciutat podem dir que som civilitzats, i veiem aquells llocs més avançats i cultes del món. Una persona civilitzada és aquella que ha estat educada a la ciutat i que és capaç de dialogar i dramatitzar. A la ciutat sorgeixen les idees i hi trobem els mitjans necessaris per poder fer-les realitat. Dins d’aquesta ciutat la humanitat progressa fins a un estat superior; s’aprèn a ser cortès, refinat i a ser capaços d’establir un diàleg. El lema de la ciutat és la varietat de cultures i el seu intercanvi entre els individus d’aquesta. La llibertat de les persones i la capacitat d’inventar cal cercar-ho a la ciutat.

COMPARACIÓ:

L’ésser humà és sociable per naturalesa, es a dir, necessita la societat i la cultura per realitzar-se, tal i com diu al text; una persona civilitzada és aquella que ha estat educada a la ciutat.
Només els animals poden prescindir de viure en la societat.

ACTIVITAT 13: COMENTARI DE TEXT (PÀGINA 92). VERIFICABILITAT I FALSABILITAT

BIOGRAFIA DE KARL POPPER

Popper, Karl Raimund (1902-1994) Filòsof austríac, nascut a Viena, de família acomodada d’origen jueu. La seva infància va transcórrer en plena Primera Guerra Mundial i als 16 anys va decidir, per avorriment, abandonar l’escola i estudiar per compte propi. Es va inscriure a la universitat com alumne lliure i va assistir a cursos d’història, psicologia, filosofia i literatura. En la seva joventut va simpatitzar amb el socialisme i, durant dos o tres mesos, es va adherir al
comunisme.

A la convicció de l’escàs caràcter científic del «socialisme científic» -a la que ell atribueix haver-se convertit en algú que manté que no és possible conèixer la veritat sinó només detectar l’error -, uneix aviat una altra convicció: la que algunes teories que es presenten com a científiques, com la psicologia individual, d’Adler, i la psicoanàlisi, de Freud, manquen de les característiques de la ciència. D’aquesta problemàtica juvenil va sorgir la seva teoria sobre el criteri de demarcació entre el que és ciència i el que no és ciència.

L’any 1929 és anomenat professor de matemàtiques i física en escoles d’ensenyament mitjà. Per aquesta dates pren contacte amb membres del Cercle de Viena, sobretot amb Víctor Kraft i Herbert Feigl, amb els qui discuteix sobre filosofia de la ciència. El seu llibre La lògica de la investigació científica va ser considerat primer com una obra de crítica al Cercle de Viena, però que en realitat és una obra que proposa una nova teoria sobre el que cal entendre per «coneixement científic»: un coneixement no vertader ni probablement vertader, sinó simplement hipotètic.

El 1946 és anomenat professor de lògica i mètode científic en la School of Economics, de Londres, càrrec que mantindrà fins a la seva jubilació el 1969. Aquesta és l’època més feliç de la seva vida. El 1950 viatja a Amèrica i dóna conferències a Harvard i a Princeton. El 1962 publica El desenvolupament del coneixement científic: Conjectures i refutacions, obra el títol de la qual resumeix el mode com Popper entén el desenvolupament científic: la ciència avança mitjançant conjectures en forma de hipòtesis, la possible falsedat de les quals s’intenta descartar sotmetent-les a una possible refutació pels fets. El 1972, publica Coneixement objectiu, on presenta la seva teoria dels tres móns.

IDEES PRINCIPALS:

- Hem de considerar sempre el criteri de falsabilitat per admetre un sistema científic.
- Un sistema científic no ha de poder ser verificat i acceptat eternament, sinó que ha de poder ser falsat, es a dir, s’ha de poder refutar l’experiència per poder dir que és un sistema científic empíric.
- D’un enunciat singular, mai es poden deduir enunciats generals.
- Els enunciats universals poden estar en contra dels singulars.
- Es pot deduir la falsedat d’enunciats universals a partir d’un raonament de la veritat dels enunciats singulars.

TÍTOL:

SISTEMA CIENTÍFIC. FALSABLE O VERIFICABLE?

ANÀLISI:

Un sistema científic o empíric només podrà ser considerat com a bo si es pot contrastar amb l’experiència. Hem de partir des de el punt de vista de que un sistema científic ha de poder ser falsat i no verificat, es a dir, un sistema científic no ha de poder ser acceptat eternament, sinó que ha de poder ser falsable.

Popper proposa una asimetria entre la verificabilitat i la falsabilitat. Els enunciats universals mai es poden deduir a partir d’enunciats singulars, encara que poden tenir punts de vista oposats sobre aquests. Es pot deduir la falsedat d’enunciats universals a partir d’un raonament de la veritat dels enunciats singulars.

COMPARACIÓ:

Karl Popper en aquest text parla sobre el falsacionisme contra l’inductivisme. Defensa el falsacionisme, ja que diu que un enunciat científic no es pot verificar, sinó que ha de ser falsat. Per altra banda, en la posició contrària trobem la inducció, que es basa en arribar a una conclusió a partir de fets empírics (la experiència). A demés parla sobre la impossibilitat d’arribar a enunciats universals a partir d’enunciats singulars.

ACTIVITAT 12: DEFINICIONS TEMA 2

RAÓ TEÒRICA: Aquella que s’orienta cal a la contemplació del món, cap al coneixement de larealitat intentant desxifrar-la, explicar-la i comprendre-la.

ULTIMITAT: Intent d’arribar a les qüestions últimes, aquelles on la resposta de la qual no admet seguir preguntant més.

CONEIXEMENT: Aprehensió d’un estat de coses de tal manera que aquesta pugui seguir ser compartida, es refereix a la veritat trobada.

CREENÇA: Algú està convençut de que el que pensa es veritat però no pot demostrar-ho per que sigui acceptat per tots.

INTERÈS EMANCIPADOR: Alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió, que
condueix les ciències socials critiques.

DOGMATISME: Actitud ingènua dels que tenen l’ ignorància dels que estan segurs de
conèixer. Afirma que podem arriba a la veritat absoluta.

RELATIVISME: Nega la possibilitat de conèixer veritats universalment vàlides, entén que reconèixer quelcom com a cert o fals depèn de cada cultura, època o grup social.

REALISME: Afirma que la realitat existeix independentment del subjecte, i aquest la pot conèixer tal com és.

IDEALISME: La realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix, en el procés de conèixer el subjecte té una rellevància important. La realitat depèn de la construcció del subjecte.

NOEMA: És l’objecte de la consciència.

PREJUDICI: judicis previs que hem adquirit per educació, socialització, i que condicionen la nostra visió del món.

IGNORÀNCIA: Estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.

AUTORITAT: Afirmació que s’accepta com a certa per què prové d’ algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té en la matèria.

EVIDÈNCIA SENSIBLE: Criteri de la veritat en que acceptem com a cert un enunciat en la mesura que ve de les dades dels sentits.

VERITAT COM A CORRESPONDÈNCIA: La realitat és s’entén com a relació especial que hi ha entre el subjecte i l’objecte, anomenada concordança o adequació. Un enunciat és vertader quan concorda amb la realitat.

CRITERI CONTEXTUAL: cadascun dels nostres coneixements està essencialment referit i
connectat amb la resta del sistema del saber en que s’integra. No hi ha cap veritat aïllada sinó que les idees estan interrelacionades.

CONCENS: És un acord entre diferents interlocutors sobre un determinat tema.

REALITAT CONTINGENT: quelcom que és actualment pot deixar de ser I pot no haver estat.

REALITAT PSÍQUICA: Serveix per designar la realitat de la nostra ment, imaginacions, desitjos, pensaments… Correspon al món 2 de Popper.

REALITAT VIRTUAL: És el conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d'un
suport tècnic que ens dona la il·lusió de realitat física.

MÓN 3 (Poper): Els món tres és conegut com els productes culturals, es tracta de l’ interacció entre el món físic i els estats mentals.