Fins aviat!

Ja hem arribat a final de curs, i ara ja si que toca acomiadar-se de debò. Aquests dos anys hem pogut reflexionar i veure d'altres maneres la vida, tant nostre com de fa diversos segles.

L’any ha estat dur, però alhora molt intens, i gràcies a la filosofia hem pogut aturar-nos a meditar sobre aquelles coses, que, de ben segur, no haguéssim reflexionat mai. Els diferents filòsofs de la història ens han obert el ulls a un món més enllà de l’actual i a uns pensaments i valors que, avui dia, no són gaire presents en la nostra societat.

Espero que la filosofia no desaparegui mai de les nostres vides perquè sinó, la societat podria arribar a estar perduda. Ha estat tot un goig poder compartir amb vosaltres la meva experiència filosòfica.

Arreveure!

ACTIVITAT 27: Comentari d'un fragment sobre l'utilitarisme de Mill

IDEES PRINCIPALS:

En aquest fragment, John Stuart Mill explica la seva idea utilitarista de felicitat tot comparant un ésser de gran capacitat per gaudir i un de baixa. L’ésser que és superior serà capaç de veure les dues bandes de la felicitat.

TÍTOL:

XIMPLE SATISFET, SAVI INSATISFET

ANÀLISI:

En aquest fragment, Mill defensa la seva idea utilitarista de felicitat. Per a Mill existeixen plaers diferents en qualitat, per això diu que hi ha plaers superiors (plaers intel·lectuals) i plaers inferiors (plaers corporals). Per aquest motiu també diu que hi ha éssers que són superiors a altres, i que tot i que la seva percepció de la felicitat sigui la mateixa que la d’un ésser inferior, aquest només podrà aspirar a una felicitat que, per a ell, sovint serà imperfecta. L’ésser inferior serà capaç de ser feliç plenament, ja que la seva percepció de la felicitat és inferior i més simple, per aquest motiu, podrà satisfer-la més fàcilment.

Destaca la frase: “És millor ser un home satisfet que un porc insatisfet, és millot ser Sòcrates insatisfet, que un boig satisfet”. Això vol dir que és millor ser un ésser amb inquietuds a la vida, el qual acostuma a adquirir la felicitat a través de l’acte de pensar, que no pas un ésser ximple, que es conforma amb allò més mínim i que no busca la felicitat. Aquest ésser inferior només és capaç de veure la seva concepció de felicitat però, en canvi, l’ésser superior és capaç de veure totes dues.

Però tot i així, les persones que es troben més lluny d’aspirar a la veritat, aquelles que són superiors i que es regeixen pels plaers intel·lectuals, no voldrien mai ser com els ésser inferiors, igual que un savi no voldria tornar-se ignorant ni una persona intel·ligent mai voldria esdevenir imbècil.

COMPARACIÓ:

La teoria de John Stuart Mill és contraria a la teoria de la felicitat de Jeremy Bentham. El primer defensava que els plaers no eren igual en qualitat, i que els plaers intel·lectuals eren superiors als corporals. Bentham, en canvi, defensava uns plaers que eren iguals en qualitat, i per això havien de calcular-se per mitjà de l’aritmètica de plaers.

ACTIVITAT 26: La moral kantiana

La moral kantiana

View more presentations from Judit

ACTIVITAT 25: Diferències entre la filosofia de Kant i la d'Aristòtil

La diferència que hi trobem entre aquests dos grans filòsofs no és només respecte a l’època en que van viure. Ja sabem que Aristòtil fou deixeble de Plató i visqué durant l’edat clàssica i que Kant pertanyé a la Il·lustració Alemanya, que tingué lloc al segle XVIII. Tot i això, la seva filosofia també va estar marcada per altres grans pensadors de la història i ha sigut comentada al llarg de tots els temps.

Les teories ètiques d’ambdós autors són, tot i ser oposades, una de les parts més destacables de les seves filosofies. L’ètica aristotèlica és teològica (basada en un fi) i té com a tema central el bé. Aquest bé és allò, en vista al qual, es fa una cosa. Per a Aristòtil el bé suprem és la felicitat, que alhora actua com a mitjà, i aquesta es troba en l’activitat intel·lectual o en la vida contemplativa, que consisteix a viure d’acord amb les virtuts morals i intel·lectuals. Segons l’ètica aristotèlica, les virtuts morals s’adquireixen voluntàriament i es desenvolupen a través de l’aprenentatge, en canvi, les virtuts morals ho fan a través de la repetició d’actes.

D’altra banda trobem l’ètica kantiana, que és innovadora i racionalista. Critica la formulada per Aristòtil dient que és heterònoma i que els seus imperatius són hipotètics (són mitjans per assolir un fi, no tenen una validesa absoluta). Ell vol construir una ètica autònoma amb imperatius categòrics. L’ètica kantiana es caracteritza per no dir el que s’ha de fer, sinó com hem d’actuar, per ser buida de contingut i no ser teleològica i, sobretot, perquè el valor moral de les accions recau en el deure que determina la seva realització. Kant defensa la necessitat de la llibertat, la raó i Déu per fer possible la seva ètica.

ACTIVITAT 24: Sobre el sentiment moral (núm. 107)

IDEES PRINCIPALS:

En aquest fragment, Hume, ens parla sobre la seva teoria de la moral. En aquesta defensa que la moral es deriva dels sentiments, i no pas de la raó, com nosaltres podríem pensar. Per aquest motiu l’autor estableix un diàleg amb el lector, en el que desmenteix que la moral sigui jutjada per la raó.

TÍTOL:

SENTIMENT, CONDICIÓ “SINE QUA NON” PER PARLAR DE MORAL.

ANÀLISI:

Hume nega que la moral consisteixi en una relació entre les accions morals i allò que jutgem mitjançant la raó. Aquesta raó, seria la que determinaria les relacions entre les accions morals i la moralitat. Per ell, aquest raonament, és fals.

Ell assegura que, d’això anteriorment esmentat, es pot i es deu sospitar. Per nosaltres hi hauria metafísica, ja que no som capaços de mostrar cap cas ni fet concret, i a més a més, sovint, les nostres hipòtesis no es poden entendre, i és que, la moralitat, segons Hume, ve determinada pel sentiment. L’autor diferencia dos tipus d’acció moral: la primera és anomenada virtut, i és aquella que dona a la persona un sentiment plaent d’aprovació, i la segona és el que ell determina com vici, que és totalment contrari a l’anterior. A partir d’aquí, s’han de treure les conclusions generals, respecte els sentiments,a partir de cada cas concret, es a dir, considerant totes les circumstàncies en les que coincideixen les accions morals.

L’autor afirma que si això ho considerem metafísica és degut a que la nostra ment no és l’apropiada per les ciències morals.

COMPARACIÓ:

Els racionalistes consideren que la moral s’ha de guiar per la raó, tot el contrari a Hume, autor empirista que considera que la moral s’ha de guiar pels sentiments.