ACTIVITAT 27: Comentari d'un fragment sobre l'utilitarisme de Mill

IDEES PRINCIPALS:

En aquest fragment, John Stuart Mill explica la seva idea utilitarista de felicitat tot comparant un ésser de gran capacitat per gaudir i un de baixa. L’ésser que és superior serà capaç de veure les dues bandes de la felicitat.

TÍTOL:

XIMPLE SATISFET, SAVI INSATISFET

ANÀLISI:

En aquest fragment, Mill defensa la seva idea utilitarista de felicitat. Per a Mill existeixen plaers diferents en qualitat, per això diu que hi ha plaers superiors (plaers intel·lectuals) i plaers inferiors (plaers corporals). Per aquest motiu també diu que hi ha éssers que són superiors a altres, i que tot i que la seva percepció de la felicitat sigui la mateixa que la d’un ésser inferior, aquest només podrà aspirar a una felicitat que, per a ell, sovint serà imperfecta. L’ésser inferior serà capaç de ser feliç plenament, ja que la seva percepció de la felicitat és inferior i més simple, per aquest motiu, podrà satisfer-la més fàcilment.

Destaca la frase: “És millor ser un home satisfet que un porc insatisfet, és millot ser Sòcrates insatisfet, que un boig satisfet”. Això vol dir que és millor ser un ésser amb inquietuds a la vida, el qual acostuma a adquirir la felicitat a través de l’acte de pensar, que no pas un ésser ximple, que es conforma amb allò més mínim i que no busca la felicitat. Aquest ésser inferior només és capaç de veure la seva concepció de felicitat però, en canvi, l’ésser superior és capaç de veure totes dues.

Però tot i així, les persones que es troben més lluny d’aspirar a la veritat, aquelles que són superiors i que es regeixen pels plaers intel·lectuals, no voldrien mai ser com els ésser inferiors, igual que un savi no voldria tornar-se ignorant ni una persona intel·ligent mai voldria esdevenir imbècil.

COMPARACIÓ:

La teoria de John Stuart Mill és contraria a la teoria de la felicitat de Jeremy Bentham. El primer defensava que els plaers no eren igual en qualitat, i que els plaers intel·lectuals eren superiors als corporals. Bentham, en canvi, defensava uns plaers que eren iguals en qualitat, i per això havien de calcular-se per mitjà de l’aritmètica de plaers.