En aquest fragment de les Confessions de Sant Agustí, s’explica que Déu fou el creador del temps, i per tant no podia existir abans de que els segles fossin creats. Es diu que no té sentit preguntar-se que feia Déu abans de crear el món, perquè aquest va ser creat juntament amb el temps i es per això que el mot abans no té sentit. Sens descriu a Déu com a intemporal, pel fet que ell creà el temps i l’espai. Per això el seu dia sempre és un avui que mai serà demà ni podrà dir-se ahir.
TÍTOL
L’ AVUI NO POT SER AHIR NI PODRÀ SER DEMÀ PER DÉU
ANÀLISI
Sant Agustí d’Hipona,en aquest fragment, primerament, ens mostra una persona que rumia com Déu va poder deixar passar el temps (en aquest cas segles) abans de fer una altre gran obra. Ell diu estar disposat a fer que aquest s’adoni de que allò que pensa no te cap sentit, ja que no podien haver passat segles si Déu fou el creador del temps; i per tant, si Déu no existia, tampoc existia el concepte de temporalitat. Sant Agustí explica que no té lògica preguntar que feia Déu abans de crear el cel i la terra, perquè l’abans no pot tenir lloc quan el temps no existeix. El món va ser creat, a partir del no-res, en un dia
Déu, sempre amb una eternitat caracteritzada com a present, va precedir tots els temps passats. Per a Déu els anys no passen com per a les persones, ja que per als éssers humans els anys comencen i acaben formant una successió en el temps. Déu és, per tant, intemporal. Els seus anys són un dia, un avui immediat que no podrà ser demà ni podrà ser ahir, ja que l’avui de Déu és l’eternitat.
En resum, Déu fou qui creà l’espai i el temps i per això no te sentit parlar de temps sense anomenar-lo a Ell. Sant Agustí el caracteritza com a intemporal.
COMPARACIÓ
La teoria que manté Sant Agustí sobre l’atemporalitat de Déu i la creació del món, de la qual diu que el món es crea a partit del no-res i en tan sols un dia, es contraposa a la teoria esmentada per Parmènides, qui creia, fermament, que del no-res no pot sorgir res.
També es por destacar, d’altra banda, a Aristòtil, qui parla d’una realitat suprema que serveix per explicar l’eternitat del moviment. Aquesta teoria seria la del Primer Motor Immòbil, en la qual, aquesta primera causa del moviment no podria haver creat el món perquè el món és etern.
