Sant Anselm de Canterbury fou conegut, fonamentalment, per la seva teoria anomenada: Argument ontològic (aquest nom li donà més tard Kant). Ell va intentar demostrar l’existència de Déu dient: Déu és l’ésser més gran que el qual res no pot ser pensat. D’aquesta idea es deriva que no pugui existir només en l’enteniment, sinó que ha d’existir també en la realitat, ja que si només existís en l’enteniment ja no podria ser l’ésser més gran que el qual res no pot ser pensat. Això és degut a que existir és més perfecte que no existir, i per tant, com Déu és perfecte, existeix.
Ben mirat, es poden diferenciar dos tipus de ser: el “ser en l’intel·lectual” i el “ser en la cosa”. La “trampa” la trobaríem quan Sant Anselm diu que existir és més perfecte que no existir, ja que pensar que una cosa existeix no la converteix en existent i, per tant, l’existència no és una perfecció.
0 comentarios:
Publicar un comentario