ACTIVITAT 9: IDEALISME O REALISME?

Existeix una realitat del món sense nosaltres? Amb aquesta pregunta pretenc obrir un debat molt clar. Segons els idealistes, fa falta el paper d’un subjecte per demostrar-ho, deurem pensar doncs, que el món que ens rodeja no és més que desordre, per tant si no existeix un subjecte que l’interpreti i l’ordeni, no existeix la realitat. No podem interpretar la realitat tal i com és, sinó que només podem tenir una visió subjectiva de cadascú de nosaltres; no podem anar més enllà del que nosaltres mateixos sabem. A l’únic que ens podem limitar i podem dir que és cert, sense possibilitat d’equivocar-nos, és al nostre coneixement. Aprofitant aquesta afirmació, podríem citar la tant famosa i esmentada frase de Descartes: “Cogito ergo sum”. Aquesta mateixa expressió vol dir que de l’únic que podem estar segurs és del que nosaltres mateixos pensem. Amb tot això vull reflectir la meva posició idealista davant el món, la vida i la societat que ens rodeja.

AQUÍ COMENÇA EL SEGON TRIMESTRE

ACTIVITAT 8: Definicions tema 1

• Saber ordinari: Saber comú que ve donat per l’experiència. Es basa en el que i no en el perquè.

• Tècnica: (Saber tècnic). Saber com fer certes activitats. Persegueix el control i el domini del món. Interactua amb el saber científic (tecnologia).
• Saber artístic: Està vinculat a la narració i tracta d’expressar la bellesa. És un reflex de la vida.
• Saber científic: Busca l’organització sistemàtica del coneixement i l’explicació del perquè dels fets. Es pregunta pel : que, com i perquè. Utilitza l’observació i l’experiència.
• Experiment: Conjunt d’activitats convenientment planificades amb ajuda de fórmules matemàtiques amb les quals es pretén descobrir com es comporten les coses.
• Ciències formals: Es refereixen a la forma dels raonaments i no a fets de l’experiència. Es regeixen per la seva pròpia coherència interna, i tenen gran aplicació.
• Deducció: Procés de raonament que permet derivar de diverses proposicions donades (premisses), la conseqüència lògica necessària (conclusió).
• Axioma: Principis fonamentals i demostrables dins del sistema deductiu.
• Inducció incompleta: Es recolza en una sèrie de comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels casos possibles.
• Hipòtesi: Suposició provisional que encara no ha estat verificada.
• Teoria científica: conjunt de lleis científiques que pertanyen a un mateix objecte d'estudi.
• Falsació: Una hipòtesi es refuta o es falsa quan els fets en el món no concorden amb els fets deduïts de la hipòtesi.
• Comprensió: Consisteix a captar el sentit de les accions. Per això cal situar-se dins dels fets. L'utilitza el mètode hermenèutic.
• Mite: Narració fantàstica que intenta explicar l’origen i la regularitat del cosmos amb forces sobrehumanes.
• Mètode empiricoracional: Mètode que combina dues fonts de coneixement, els sentits i l’enteniment.Es defensat per Aristòtil.
• Empirisme: Separa les fonts de coneixement (l’experiència i la raó) que el mètode empiricoracional considera necessàries. És el mètode que dona més importància a l'experiència que a la raó i diu que tot el nostre coneixement deriva dels sentits.
• Racionalisme: Primacia de la raó sobre l’experiència. Defensa l'existència d'idees innates.
• Revolució Copernicana del coneixement: Considera que el coneixement s'analitza a partit del subjecte i no pas de l'objecte. És la manera com tu interpretes la realitat.
• Joc del llenguatge: Diferents maneres d’utilitzar el llenguatge i models que descriuen situacions comunicatives molt lligades a les <>.
• Hermenèutica no normativa: És aquella que no posa normes a la comprensió.
• Pretensions de validesa de la parla: Són els els elements que fan possible les comprensions i l'acte comunicatiu que ha de respectar la veritat, la veracitat, la intel•ligibilitat i la correcció moral.
• Teodicea: Part de la filosofia teòrica que tracta sobre la justificació racional de Déu.

ACTIVITAT 7: L'objecte de la filosofia (pàgina 28)

• Vida i obra de l'autor.

Ludwig Wittgenstein va nèixer a Viena l'any 1889. Els seus fonaments foren la lectura dels principis de la matemàtica de Russell que el portà a la folosofia. El "Tractatus Logico-Philosophicus", va començar a redactar-lo en notes durant la campanya de la 1ra Guerra Mundial i desprès d'haver-lo escrit i publicat al 1992, abandonà la filosofia i treballà com a mestre a diversos pobles de la baixa Àustria fins al 1926. Poc desprès coneguè a Moritz Schlick i a altres homes de l'entorn i reinicià la seva activitat filosófica. Donà classes durant uns quants anys a Cambridge i escriguè "Anotacions filosòfiques" i "Gramàtica filosòfica" i d'aquesta época nous enfocaments filosòfics que quedaren plasmats en "Els quaderns blau i marró". És al 1936 quan inicià la redacció d' "Investigacions filosòfiques", la seva obra més important, que acabà a Irlanda cap al 1947 i fou publicada al 1953. Patí un càncer i finalment morí al 1951.

Fonaments : Viquipédia

• Quina és la funció de la filosofia segons el text? Perquè Wittgenstein afirma que la filosofia és una activitat? Comenta la frase subratllada.

Segons el text la funció de la filosofia és l'aclariment de les proposicions. Aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d'una altre manera seríen opacs i confusos.

Wittgenstein afirma que la filosofia és una activitat perquè una teoria no pot arribar mai a aclarir un pensament. Una teoria és allò en el que ens bassem i hem fet investigacions, i hi creiem fins que sigui refutat. Una teoria per tant, pretèn estructurar el llenguatge del món.

La frase subratllada fa referència a que l'objectiu de la filosofia és aclarir-nos allò que ja s'ha dit, donant una explicació lògica per que ens quedi molt més clara la idea d'allò que s'està parlant. Aclareix el que es pensa en aquella idea i la delimita per que no ens anem per altres camins.

• Quin mètode està defensant l'autor? Compara'l amb altres mètodes que has estudiat.

L'autor defensa el mètode analiticolingüístic, ja que no està mirant de conèixer la realitat ni investigant les capacitats o facultats del coneixement, sinò que està intentant aclarir la idea de l'objectiu de la filosofia.

El mètode racionalista, desenvolupat per Descartes, es basa en la raó i el racionalisme clàssic; el mètode transcendental, creat per Kant, mira d'establir quines són les condicions que fan possible el coneixement i donar-ne una raó; el mètode empirista separa dues fonts de coneixement: l'experiència i la raó.

La majoria de mètodes es basen o estan molt lligats al logos.

• Posa un títol.

"L'ACLARIMENT DEL PENSAMENT"

ACTIVITAT 6: Redacció, És el "jo" la primera veritat?

En la meva opinió el “jo” no és la primera veritat, ja que el individu ha d’actuar en una societat. Si no es recolza en aquesta societat, no pot desenvolupar-se per ell mateix. Des de els començaments de la nostra història ens hem agrupat amb els ésser de la nostra espècie. D’una altra banda, el “jo” és únic a cada individu i això és el que fa de cada persona diferent a la resta. Cadascun dels nostres “jo” és únic i propi.

L’home ven aviat es preguntà per que existia i qui era. Ningú fou capaç de contestar-ho fins a l’aparició de la filosofia i d’aquells que filosofaven. En definitiva, si plantegéssim la pregunta des de aquest punt de vista, el “jo” podria ser la primera veritat, perquè des de temps remots l’home s’ha preguntat el perquè de la seva existència .

ACTIVITAT 5: Diferències entre el mètode de les ciències naturals i el de les ciències socials

Encara que les ciències naturals i socials tenen en comú que tenen a veure amb l'observació o l'experiència (sentits), trobem diferències. El mètode de les ciències socials té una capacitat de predicció menor que les ciències naturals i també de generalització, perquè hi ha una gran diversitat dels esdeveniments humans. A demés, en aquest mètode la neutralitat és impossible, perquè són ciències més subjectives. Les tècniques de les ciències socials poden ser:
- Quantitatives (test, qüestionaris...)
- Qualitatives (entrevistes, històries de vida...)

Finalment el mètode de les ciències naturals utilitza la demostració inductiva i en les ciències socials el subjecte forma part de l'objecte.

ACTIVITAT 4: Esquema del mètodes del saber científic

ACTIVITAT 3: Preguntes de comprensió.

1. Escriu la definició de <<>> utilitzant les teves pròpies paraules.

• El saber és aprendre, quedar fixat a la ment tot allò que s'aprèn. En definitiva, saber és igual a coneixement.

2. Què significa que les dades de l'experiència han d'incloure's sempre en un context teòric que les faci intel·ligibles?

• Significa que les dades han d'incloure's sempre en un context que les fagi entenedores.

3. Quin tipus d'experiència, d'entre les anomenades, pot produir contemplar un quadre? Descriu-la.

• El saber artístic, perquè queda reflexada l'experiència de l'artista per mitjà de la pintura. Aquest saber tracta d'expressar la bellesa.

4. Hi ha alguna relació entre el saber científic i el tècnic? Justifica la resposta.

• Si, tots dos es pregunten pel COM i tenen tenen una relació d'interacció. Sense un, no hi ha l'altre; es necessari el saber tècnic per poder avançar en el saber científic. Tots dos persegueixen el control i el domini del món.
  

ACTIVITAT 2: Què és la filosofia?

QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

La filosofia és l’art de filosofar, l’amor per la saviesa i l’afany per conèixer més enllà del que som. Ens ajuda a entendre tot allò que ens envolta, es pregunta per l’existència, que som? D’on venim? On anem? ... Tothom s’ho ha preguntat algun cop a la vida. Sovint, resulta difícil d’entendre el significat de la paraula per aquells qui no han escoltat mai filosofar a ningú.

La filosofia sorgeix del l’admiració davant de totes les preguntes que passen pel nostre cap diàriament, i del dubte, el qual es imprescindible tenir algun cop a la vida per poder créixer i formar-se com a persona. Com deia Aristòtil, si no ens plantegem un problema o ens admirem per alguna cosa, vol dir que no reconeixem la nostra ignorància.

Filosofar és voler ser una mica més cultes; informar-nos, estudiar, aprendre amb la finalitat de saber més, sense cap fi utilitari.

ACTIVITAT 1: Introducció a la filosofia.

1. Defineix en un màxim de tres línies que entens per filosofia.

• La filosofia és allò que estudia el que va més enllà del que coneixem i de les preguntes sobre la nostra existència.

2. Quins són els temes que tracta?

• La raó, la llibertat, els pensaments, la coherència, la vida, el valor, la mort, la cultura, la política...

3. Qui era Sòcrates?

• Filòsof grec, mestre de Plató, i que va ser condemnat a mort.

4. Quan va sorgir el pensament occidental?

• Al segle VI a.C

5. Per què existim?

• Perquè tenim consciència i una vida. Per una evolució que ha arribat fins a nosaltres.

6. Per què existeix la política?

• Perquè la societat no sigui un caos, per una necessitat de regular la convivència i fer d’aquesta una convivència millor i per una necessitat de poder.

7. Creus que t’has de comportar seguint uns valors?Per què?

• Sí, perquè sinó no seriem morals.

8. Creus que ets una bona ciutadana? Raona la resposta.

• Sí, perquè respecto la llibertat dels altres, a cadascú tal i com és i l’entorn.

9. Esmenta cinc filòsofs que no siguin Sòcrates.

• Kant, Nietzsche, Plató, Aristòtil i Hume.

10. Per què necessitem la cultura?

• Per poder comportar-nos de certa manera. Cada ciutadà del món, tindrà una cultura diferent en funció del lloc en que aquest hagi nascut. També per poder reflexionar sobre un mateix, ser racionals i coherents. Necessitem la cultura per ser humans.

11. Som lliures?

• Relativament sí, ja que estem condicionats a unes normes i lleis, les quals són bàsiques per a la bona convivència de les persones. La meva llibertat acaba allà on comença la llibertat de l’altre.

12. Què és la bellesa?

• La bellesa és tot allò que proporciona interiorment pau, harmonia i tranquil•litat al altre al comunicar-se. És la percepció d’una cosa agradable als sentits. Allò que sense concepte plau universalment.