• Saber ordinari: Saber comú que ve donat per l’experiència. Es basa en el que i no en el perquè.
• Tècnica: (Saber tècnic). Saber com fer certes activitats. Persegueix el control i el domini del món. Interactua amb el saber científic (tecnologia).
• Saber artístic: Està vinculat a la narració i tracta d’expressar la bellesa. És un reflex de la vida.
• Saber científic: Busca l’organització sistemàtica del coneixement i l’explicació del perquè dels fets. Es pregunta pel : que, com i perquè. Utilitza l’observació i l’experiència.
• Experiment: Conjunt d’activitats convenientment planificades amb ajuda de fórmules matemàtiques amb les quals es pretén descobrir com es comporten les coses.
• Ciències formals: Es refereixen a la forma dels raonaments i no a fets de l’experiència. Es regeixen per la seva pròpia coherència interna, i tenen gran aplicació.
• Deducció: Procés de raonament que permet derivar de diverses proposicions donades (premisses), la conseqüència lògica necessària (conclusió).
• Axioma: Principis fonamentals i demostrables dins del sistema deductiu.
• Inducció incompleta: Es recolza en una sèrie de comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels casos possibles.
• Hipòtesi: Suposició provisional que encara no ha estat verificada.
• Teoria científica: conjunt de lleis científiques que pertanyen a un mateix objecte d'estudi.
• Falsació: Una hipòtesi es refuta o es falsa quan els fets en el món no concorden amb els fets deduïts de la hipòtesi.
• Comprensió: Consisteix a captar el sentit de les accions. Per això cal situar-se dins dels fets. L'utilitza el mètode hermenèutic.
• Mite: Narració fantàstica que intenta explicar l’origen i la regularitat del cosmos amb forces sobrehumanes.
• Mètode empiricoracional: Mètode que combina dues fonts de coneixement, els sentits i l’enteniment.Es defensat per Aristòtil.
• Empirisme: Separa les fonts de coneixement (l’experiència i la raó) que el mètode empiricoracional considera necessàries. És el mètode que dona més importància a l'experiència que a la raó i diu que tot el nostre coneixement deriva dels sentits.
• Racionalisme: Primacia de la raó sobre l’experiència. Defensa l'existència d'idees innates.
• Revolució Copernicana del coneixement: Considera que el coneixement s'analitza a partit del subjecte i no pas de l'objecte. És la manera com tu interpretes la realitat.
• Joc del llenguatge: Diferents maneres d’utilitzar el llenguatge i models que descriuen situacions comunicatives molt lligades a les <>.
• Hermenèutica no normativa: És aquella que no posa normes a la comprensió.
• Pretensions de validesa de la parla: Són els els elements que fan possible les comprensions i l'acte comunicatiu que ha de respectar la veritat, la veracitat, la intel•ligibilitat i la correcció moral.
• Teodicea: Part de la filosofia teòrica que tracta sobre la justificació racional de Déu.
• Saber artístic: Està vinculat a la narració i tracta d’expressar la bellesa. És un reflex de la vida.
• Saber científic: Busca l’organització sistemàtica del coneixement i l’explicació del perquè dels fets. Es pregunta pel : que, com i perquè. Utilitza l’observació i l’experiència.
• Experiment: Conjunt d’activitats convenientment planificades amb ajuda de fórmules matemàtiques amb les quals es pretén descobrir com es comporten les coses.
• Ciències formals: Es refereixen a la forma dels raonaments i no a fets de l’experiència. Es regeixen per la seva pròpia coherència interna, i tenen gran aplicació.
• Deducció: Procés de raonament que permet derivar de diverses proposicions donades (premisses), la conseqüència lògica necessària (conclusió).
• Axioma: Principis fonamentals i demostrables dins del sistema deductiu.
• Inducció incompleta: Es recolza en una sèrie de comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels casos possibles.
• Hipòtesi: Suposició provisional que encara no ha estat verificada.
• Teoria científica: conjunt de lleis científiques que pertanyen a un mateix objecte d'estudi.
• Falsació: Una hipòtesi es refuta o es falsa quan els fets en el món no concorden amb els fets deduïts de la hipòtesi.
• Comprensió: Consisteix a captar el sentit de les accions. Per això cal situar-se dins dels fets. L'utilitza el mètode hermenèutic.
• Mite: Narració fantàstica que intenta explicar l’origen i la regularitat del cosmos amb forces sobrehumanes.
• Mètode empiricoracional: Mètode que combina dues fonts de coneixement, els sentits i l’enteniment.Es defensat per Aristòtil.
• Empirisme: Separa les fonts de coneixement (l’experiència i la raó) que el mètode empiricoracional considera necessàries. És el mètode que dona més importància a l'experiència que a la raó i diu que tot el nostre coneixement deriva dels sentits.
• Racionalisme: Primacia de la raó sobre l’experiència. Defensa l'existència d'idees innates.
• Revolució Copernicana del coneixement: Considera que el coneixement s'analitza a partit del subjecte i no pas de l'objecte. És la manera com tu interpretes la realitat.
• Joc del llenguatge: Diferents maneres d’utilitzar el llenguatge i models que descriuen situacions comunicatives molt lligades a les <
• Hermenèutica no normativa: És aquella que no posa normes a la comprensió.
• Pretensions de validesa de la parla: Són els els elements que fan possible les comprensions i l'acte comunicatiu que ha de respectar la veritat, la veracitat, la intel•ligibilitat i la correcció moral.
• Teodicea: Part de la filosofia teòrica que tracta sobre la justificació racional de Déu.
0 comentarios:
Publicar un comentario