En la meva opinió el “jo” no és la primera veritat, ja que el individu ha d’actuar en una societat. Si no es recolza en aquesta societat, no pot desenvolupar-se per ell mateix. Des de els començaments de la nostra història ens hem agrupat amb els ésser de la nostra espècie. D’una altra banda, el “jo” és únic a cada individu i això és el que fa de cada persona diferent a la resta. Cadascun dels nostres “jo” és únic i propi.
L’home ven aviat es preguntà per que existia i qui era. Ningú fou capaç de contestar-ho fins a l’aparició de la filosofia i d’aquells que filosofaven. En definitiva, si plantegéssim la pregunta des de aquest punt de vista, el “jo” podria ser la primera veritat, perquè des de temps remots l’home s’ha preguntat el perquè de la seva existència .
L’home ven aviat es preguntà per que existia i qui era. Ningú fou capaç de contestar-ho fins a l’aparició de la filosofia i d’aquells que filosofaven. En definitiva, si plantegéssim la pregunta des de aquest punt de vista, el “jo” podria ser la primera veritat, perquè des de temps remots l’home s’ha preguntat el perquè de la seva existència .
0 comentarios:
Publicar un comentario