ACTIVITAT 33:EXERCICI PÀGINA 205 Nº 4

Digues a qui creus que corresponen les afirmacions següents:
-S’HA DE SER EL MILLOR PER OFERIR ELS MILLORS SERVEIS A LA COMUNITAT. Poemes numèrics. Omer.
-EN EL TERME MIG HI HA LA VIRTUT. Aristòtil.
-DOMINA’T. ASSEGURAT LA PAU INTERIOR JA QUE TOT ÉS EN MANS D’UN DESTÍ RACIONAL. Heràclit d’Efes. Estoics.-EL QUE OBRA MALAMENT HO FA PER IGNORÀNCIA. Sòcrates.

-EL SAVI ÉS EL QUE DEFENSA EL PLAER COM LA NORMA DEL BÉ. Hedonistes. Epicur.

ACTIVITAT 32: DEFINICIONS TEMA 10

VITUT (HUMER): S’entén com la capacitat de sobresortit (ser el millor) i per tant de destacar en les accions.

INTEL·LECTUALISME MORAL: És la posició filosòfica defensada per Sòcrates, que considera que saber i virtut és el mateix. És la impossibilitat d’obrar malament.

HEDONISME: Teoria que identifica el bé moral amb el plaer. El màxim representat d’aquesta teoria és Epicur. Ser feliç és experimentar paler i aconseguir evitar el dolor.

EUDEMONISME: Teoria que identifica el bé moral amb la felicitat, es a dir, capacitat d’autorealització.

FELICITAT (ARISTÒTIL): Ser feliç és ser home en el sentit més ple de la paraula. Com a homes hem d’exercir la felicitat. Ser feliç s’identifica amb l’activitat intel·lectual.

VIRTUT MORAL (ARISTÒTIL): Terme mitjà entre dos extrems, l’un per excés i l’altre per defecte.

APATIA (ESTOICS): Pau interior, impertorbabilitat. Ser insensible a allò que passa al nostre voltant.

SIMPATIA: Concepte de Hume. Fa referència a la empatia. Capacitat de posar-se en el lloc de l’altre segons els utilitaristes.

UTILITARISME: Teoria ètica que té com a principi ètic universal arribar a la màxima felicitat per al màxim nombre de persones.

ARITMÈTICA DEL PLAER: Teoria de Benham que considera que el plaer es pot mesurar perquè tots són iguals en qualitat.

ÈTICA DEONTOLÒGICA: Teoria que considera que la moral s’ha de basar en un deure moral, es a dir, entén que la felicitat és subjectiva i que hi ha un vessant de la moral que pot exigir-se universalment. Es preocupa pel deure i les normes.

IMPERATIU HIPOTÈTIC: Obliga a les persones a aconseguir un fi. Si vols fer A fes B.

IMPERATIU CATEGÒRIC: Obliguen de forma universal i condiciona. Fes A.

DIGNITAT HUMANA: Els éssers humans són autònoms i han de ser tractats mútuament com un fi i no com un mitjà.

INTUICIONISME DELS VALORS: Els valors no es capten per mitjà de la raó dels sentits, sinó per mitjà d’una facultat anomenada intuïció emocional, que els capta a priori.

ÈTICA TELEOLÒGICA: Teoria que considera que la moral es basa en la felicitat i no en el deure.

ACTIVITAT 31: COMENTARI TEXT PÀGINA 197

IDEES PRINCIPALS:
- L’elecció dels plaers per a la nostra pròpia salut i la nostra ànima.
- Les nostres accions s’orienten cap a una vida sense dolor i amb plaer, per poder ser feliços.
- Sovint rebutgem plaers quan després d’aquests ve una molèstia o un dolor molt gran per a nosaltres.
- A vegades rebutgem molts plaers perquè després del patiment, el plaer ens complau encara més.- No totes les ocasions de plaer s’han d’elegir ni totes les de dolor s’han d’evitar.
- És convenient fer un balanç d’allò que és útil i d’allò que és inconvenient, mitjançant un càlcul.

TÍTOL:
UN BON CÀLCUL PER ARRIBAR A LA FELICITAT

ANÀLISI:

Conèixer els nostres propis desitjos (conèixer a nosaltres mateixos) ens permet escollir els plaers per a la nostra salut personal, tant física com de l’ànima. Normalment, totes les nostres accions s’orienten cap al plaer i no cap al dolor, per així aconseguir la felicitat. Del plaer parteixen totes les nostres eleccions i rebutjos, partint de la base del bé i el plaer com a norma. Sovint rebutgem plaers quan després d’aquests ve una molèstia o un dolor molt gran per a nosaltres, i d’altres al revés, rebutgem molts plaers perquè després del patiment, el plaer ens complau encara més. No totes les ocasions de plaer s’han d’escollir ni totes les de dolor s’han d’evitar, encara que el dolor sempre sigui alguna cosa no bona. És convenient fer un balanç d’allò que és útil i d’allò que és inconvenient, mitjançant un càlcul.

COMPARACIÓ:

Aquest text pertany al corrent hedonista.

Els epicuris són aquells que diuen que no tots els plaers i els dolors són iguals i organitzen la vida calculant quins plaers són més intensos i duradors, quins tenen menys conseqüències doloroses, i els distribueix millor al llarg de la vida.
En canvi, Jeremy Bentham diu que tots els plaers són iguals en qualitat i els plaers de diferents persones poden comparar-se entre si per arribar a un màxim total del plaer.
Els cínics, però, creien que la felicitat consistia en la llibertat radical i criticava les institucions socials i els estoics, deien que era necessària una pau interior per poder ser feliços.

ACTIVITAT 30: COM CONCEBRÍES LA TEVA PRÒPIA FELICITAT?

Cadascú té la seva pròpia manera de concebre la felicitat. Sóc feliç, no ho puc negar. Tinc allò que vull: família, amics, casa, menjar i gent que es preocupa per mi. Es clar que tothom podríem ser més feliços del que ja som normalment, i també volem sempre més coses de les que tenim; sembla que mai puguem estar conformes amb allò que posseïm. Es per això que la felicitat no es pot aconseguir mai en tota la seva esplendor. Tot i això som feliços. Sovint pensem en aquella gent que amb molt menys que nosaltres, no els hi falta mai un somriure a la boca. En la meva opinió, molts cops, deuríem prendre exemple d’aquestes persones.

Crec que gaudint d’allò que tenim i estant amb qui estimem ja podem ser feliços i ens podem sentir agraïts de tenir sempre algú al costat amb qui comptar quan ho necessitem. No hem de pensar en el que ens falta, sinó en el que ja tenim i gaudir-ho al màxim.

Finalment, només dir que el estoics deien que si estem en pau amb nosaltres mateixos, podrem ser feliços, una afirmació que crec bastant encertada. Penso que no hi ha cap cosa que ens faci entristir i preocupar més que no tenir la pròpia tranquil·litat interior.

ACTIVITAT 29: PREGUNTES SOBRE EL DOCUMENTAL DE SARTRE

1. A quin corrent filosòfic pertany?

A l’existencialisme.

2. Quina concepció de la llibertat defensa?
Considera que l’ésser humà està condemnat a ser lliure. Llibertat absoluta.

3. On va estudiar? A l’École normale Superior de Paris.

4. Quin és el nom de la seva dona?
Simmone de Beauvoir.

5. Qui és el precedent filosòfic de Sartre?
Husserl.

6. Què vol dir que l'existència és contingent?
Que naixem per casualitat, no hi ha raó de viure.

7. Titol de la seva primera novel·la important.
La nàusea

8. L'exsistència humana té sentit segons Sartre?
No, l’ésser humà és qui li ha de donar.

9. Com es titula la conferència de Heidegger que va influir sobre Sartre?
Què és la metafísica?

10.Títol de la revista de Sartre
Les temps modernes

11.Quina es la posició sobre Déu te Sartre?
Ell és ateu. Intenta reconstruir la idea de llibertat deixant de banda la religió. Si Déu existeix, l’home no és lliure, si l’home és lliure, Déu no existeix.

12. Què significa que l'infern són els altres?
Que mai ens podem alliberar de la mirada i la influència dels altres.

13. Títol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
Crítica de la raó dialèctica.

14. En quin any va rebre el premi Nobel? Per què el va rebutjar? 1964. El va rebutjar perquè d’aquesta manera deien que li perdonaven pels seus pecats, però ell creia que no l’havien de perdonar per res.

15. Per què va inspirar la revolta del estudiants de Maig del 1968?
Perquè defensaven les seves idees i la lluita contra la opressió de l’Estat.

16. Com es titulava el diari extremista que va dirigir?

La causa du Peuple

17.Què significa la revolució perpètua?
Revolució constant, que no s’acaba mai.

18.Què opinava sobre el terrorisme?
Està a favor. Recolza l’atac terrorista dels Jocs Olímpics de Munich. Considera que és una bona opció davant la força dels Estats.

19.Què vol dir pensar sobre un mateix?
Lluitar contra tot allò que has rebut i has après.

20.Què significa que Sartre era una brúixola ètica?
Era un guia moral de la població.

ACTIVITAT 28: COMENTARI DE LA TIRA CÓMICA DE MAFALDA

Aquestes vinyetes tracten sobre la recerca de la felicitat des d'un punt de vista materialista.
Jo crec que no hi ha una recepta màgica per a la felicitat i no podem mesurar la quantitat exacta de felicitat que te algú. Per tant, la felicitat no és mesurable i puc assegurar que tampoc és material, sinó que és molt més emocional.
No és més feliç el que més té, sinó aquell que menys necessita. És una frase que s'utilitza sovint i a més una gran veritat, ja que la felicitat no ve donada per bens materials.
No pot tenir lloc una vida feliç si no es manté una relació amb els altres, es a dir, per aconseguir una total felicitat has de compartir la teva vida amb els demés, passar moments inoblidables amb els teus amics, que probablement siguin les persones que seran més sinceres amb tu a aquesta vida...
L’ésser humà necessita relacionar-se i viure en societat per a poder ser feliç.