ACTIVITAT 31: COMENTARI TEXT PÀGINA 197

IDEES PRINCIPALS:
- L’elecció dels plaers per a la nostra pròpia salut i la nostra ànima.
- Les nostres accions s’orienten cap a una vida sense dolor i amb plaer, per poder ser feliços.
- Sovint rebutgem plaers quan després d’aquests ve una molèstia o un dolor molt gran per a nosaltres.
- A vegades rebutgem molts plaers perquè després del patiment, el plaer ens complau encara més.- No totes les ocasions de plaer s’han d’elegir ni totes les de dolor s’han d’evitar.
- És convenient fer un balanç d’allò que és útil i d’allò que és inconvenient, mitjançant un càlcul.

TÍTOL:
UN BON CÀLCUL PER ARRIBAR A LA FELICITAT

ANÀLISI:

Conèixer els nostres propis desitjos (conèixer a nosaltres mateixos) ens permet escollir els plaers per a la nostra salut personal, tant física com de l’ànima. Normalment, totes les nostres accions s’orienten cap al plaer i no cap al dolor, per així aconseguir la felicitat. Del plaer parteixen totes les nostres eleccions i rebutjos, partint de la base del bé i el plaer com a norma. Sovint rebutgem plaers quan després d’aquests ve una molèstia o un dolor molt gran per a nosaltres, i d’altres al revés, rebutgem molts plaers perquè després del patiment, el plaer ens complau encara més. No totes les ocasions de plaer s’han d’escollir ni totes les de dolor s’han d’evitar, encara que el dolor sempre sigui alguna cosa no bona. És convenient fer un balanç d’allò que és útil i d’allò que és inconvenient, mitjançant un càlcul.

COMPARACIÓ:

Aquest text pertany al corrent hedonista.

Els epicuris són aquells que diuen que no tots els plaers i els dolors són iguals i organitzen la vida calculant quins plaers són més intensos i duradors, quins tenen menys conseqüències doloroses, i els distribueix millor al llarg de la vida.
En canvi, Jeremy Bentham diu que tots els plaers són iguals en qualitat i els plaers de diferents persones poden comparar-se entre si per arribar a un màxim total del plaer.
Els cínics, però, creien que la felicitat consistia en la llibertat radical i criticava les institucions socials i els estoics, deien que era necessària una pau interior per poder ser feliços.