Cadascú té la seva pròpia manera de concebre la felicitat. Sóc feliç, no ho puc negar. Tinc allò que vull: família, amics, casa, menjar i gent que es preocupa per mi. Es clar que tothom podríem ser més feliços del que ja som normalment, i també volem sempre més coses de les que tenim; sembla que mai puguem estar conformes amb allò que posseïm. Es per això que la felicitat no es pot aconseguir mai en tota la seva esplendor. Tot i això som feliços. Sovint pensem en aquella gent que amb molt menys que nosaltres, no els hi falta mai un somriure a la boca. En la meva opinió, molts cops, deuríem prendre exemple d’aquestes persones.
Crec que gaudint d’allò que tenim i estant amb qui estimem ja podem ser feliços i ens podem sentir agraïts de tenir sempre algú al costat amb qui comptar quan ho necessitem. No hem de pensar en el que ens falta, sinó en el que ja tenim i gaudir-ho al màxim.
Finalment, només dir que el estoics deien que si estem en pau amb nosaltres mateixos, podrem ser feliços, una afirmació que crec bastant encertada. Penso que no hi ha cap cosa que ens faci entristir i preocupar més que no tenir la pròpia tranquil·litat interior.
0 comentarios:
Publicar un comentario