ACTIVITAT 10: Fragment del llibre IV de la República de Plató

IDEES PRINCIPALS:

Aquest text és un fragment del llibre IV de la República de Plató, on dialoguen Sòcrates i Glaucó sobre les necessitats de la ciutat, com poden ser la justícia i la temprança (domini de plaers i passions).

TÍTOL:
LA CIUTAT IDÓNIA

ANÀLISI:
Aquest text pertany al llibre IV de la República de Plató, escrit en l’època de maduresa de l’autor. En aquest fragment dialoguen Glaucó i Sòcrates sobre les necessitats d’una ciutat, que bàsicament són la temprança (domini dels plaers i passions, domini d’un mateix) i la justícia (que cadascú faci el que li pertoca).
Glaucó i Sòcrates parlen primerament de la temprança, que és el domini de les passions i plaers, i per tant, el domini d’un mateix (si et domines a tu mateix, ets amo de tu mateix).Alhora, si ets el teu amo, et converteixes en esclau de tu mateix.
Finalment, el fragment acaba definint la temprança com la capacitat que allò bo que hi ha en nosaltres mateixos, domini lo dolent. Acaba dient que a la ciutat trobem coses bones i dolentes. Quan les bones dominen les dolentes parlem d’una ciutat on domina la justícia i la temprança; d’una ciutat ideal, quan es a l’inrevés, parlem d’una ciutat on la temprança i la justícia hi són.

COMPARACIÓ:
En aquest fragment es parla de la justícia, que es defineix com que cadascú faci el que li pertoca. La idea de justícia la trobem a l’ètica de Plató, on diu que l’objectiu principal del humans és arribar a la felicitat. Per arribar a aquesta ho hem de fer mitjançant la virtut, en aquest cas, de la justícia. Aquesta és considerada com la salut de l’ànima, és a dir, cadascuna de les parts de l’ànima ha de complir amb allò que li pertoca. Les virtuts en relació amb les parts de l’ànima són: Racional, irascible i concupiscible (parts de l’ànima), amb les virtuts de saviesa o prudència, valor o coratge i la temprança respectivament.