IDEES PRINCIPALS:
En aquest fragment del llibre V de la República de Plató, podem llegir un diàleg entre Glaucó i Sòcrates. Es centra en la idea dels filòsofs, que diu que són aquells que desitgen veure la realitat, i que en trobem ben pocs d’aquests. Els qui no són filòsofs no poden veure la naturalesa de la bellesa en si i són la majoria de la població. Qui només veu les coses belles i no el concepte o idea de bellesa, aquest només opina. Això és una referència a l’al•legoria de la línia de Plató.
TÍTOL:
EL DESIG DELS FILÒSOFS DE CONTEMPLAR LA VERITAT.
ANÀLISI:
En aquest text Glaucó pregunta a Sòcrates com són els veritables filòsofs. Aquest contesta que els filòsofs són aquells que realment desitgen contemplar la veritat. Els que
es deixen portar pels sentits, els capaços d’escoltar, d’acollir amb goig els colors, les figures...no són capaços d’entendre les idees, perquè allò que ells veuen són simples aparences. Glaucó està d’acord amb Sòcrates, i aquest li respon que no hi ha gaires persones capaces de contemplar les idees, la bellesa en si, per tant no hi ha gaires filòsofs. Glaucó torna a intervenir preguntant-li si aquell qui veu i sap reconèixer les coses boniques, però no veu la bellesa en si, viu dormint (en el món de l’aparença) o despert. També li pregunta que en pensa d’aquell que és capaç de contemplar la idea de bellesa i les coses i objectes que participen d’ella. Sòcrates contesta que els que perceben la bellesa en si i veuen les coses belles són savis, és a dir, participen de la idea del saber. Per tant, la resta només opina.
COMPARACIÓ:
Es tracta d’un fragment del llibre V de la República, de l’etapa de maduresa de Plató. Plató diferència la idea de saber i la de l’opinió. L’opinió, en aquest cas, són les coses sensibles, mentre que la ciència són les idees en si, de les quals participa el filòsof. Com diu al text, aquest ha de guiar als altres homes des de l’opinió fins a la ciència. Plató es refereix a l’al•legora de la línia, en la que divideix l’opinió de la ciència (saber).
Podem comparar aquesta teoria amb el dualisme de Parmènides, que també parla de la via de l’opinió (món sensible) i de la via de la veritat (món de les idees).
Per altra banda trobem els sofistes que defensen el relativisme i per tant diuen que no existeix una veritat absoluta. Ells participen de la via de l’opinió.
En aquest fragment del llibre V de la República de Plató, podem llegir un diàleg entre Glaucó i Sòcrates. Es centra en la idea dels filòsofs, que diu que són aquells que desitgen veure la realitat, i que en trobem ben pocs d’aquests. Els qui no són filòsofs no poden veure la naturalesa de la bellesa en si i són la majoria de la població. Qui només veu les coses belles i no el concepte o idea de bellesa, aquest només opina. Això és una referència a l’al•legoria de la línia de Plató.
TÍTOL:
EL DESIG DELS FILÒSOFS DE CONTEMPLAR LA VERITAT.
ANÀLISI:
En aquest text Glaucó pregunta a Sòcrates com són els veritables filòsofs. Aquest contesta que els filòsofs són aquells que realment desitgen contemplar la veritat. Els que
es deixen portar pels sentits, els capaços d’escoltar, d’acollir amb goig els colors, les figures...no són capaços d’entendre les idees, perquè allò que ells veuen són simples aparences. Glaucó està d’acord amb Sòcrates, i aquest li respon que no hi ha gaires persones capaces de contemplar les idees, la bellesa en si, per tant no hi ha gaires filòsofs. Glaucó torna a intervenir preguntant-li si aquell qui veu i sap reconèixer les coses boniques, però no veu la bellesa en si, viu dormint (en el món de l’aparença) o despert. També li pregunta que en pensa d’aquell que és capaç de contemplar la idea de bellesa i les coses i objectes que participen d’ella. Sòcrates contesta que els que perceben la bellesa en si i veuen les coses belles són savis, és a dir, participen de la idea del saber. Per tant, la resta només opina.
COMPARACIÓ:
Es tracta d’un fragment del llibre V de la República, de l’etapa de maduresa de Plató. Plató diferència la idea de saber i la de l’opinió. L’opinió, en aquest cas, són les coses sensibles, mentre que la ciència són les idees en si, de les quals participa el filòsof. Com diu al text, aquest ha de guiar als altres homes des de l’opinió fins a la ciència. Plató es refereix a l’al•legora de la línia, en la que divideix l’opinió de la ciència (saber).
Podem comparar aquesta teoria amb el dualisme de Parmènides, que també parla de la via de l’opinió (món sensible) i de la via de la veritat (món de les idees).
Per altra banda trobem els sofistes que defensen el relativisme i per tant diuen que no existeix una veritat absoluta. Ells participen de la via de l’opinió.
0 comentarios:
Publicar un comentario