IDEES PRINCIPALS:
En aquest text de Plató, Sòcrates es pregunta que vol dir ser savi. Finalment es decideix a investigar-ho i troba que aquell que realment es creu molt savi no ho es, i que ell, que no ho creu pas, és savi perquè no es creu que saber-ho tot.
TÍTOL:
NO ÉS SAVI QUI SAP MÉS COSES SINÓ QUI CREU NO SABER-LES TOTES.
ANÀLISI:
Sòcrates vol mostrar-nos d’on prové la paraula calúmnia, que és la imputació greu i falsa contra algú. Aquesta calúmnia que Sòcrates considera que Plató ha creat contra ell, és la de dir que ell és el més savi de tots els homes. Així doncs, va decidir-se a investigar aquesta qüestió.
Va anar a un home que deien que era molt savi per així poder corroborar-ho i poder dir que hi ha un home que sap més que ell i aquest home era qui el considerava savi. Quan va examinar a l’home (era un polític) a fons, es va adonar de que no ho era pas de savi, i va decidir fer-li veure. Per aquest motiu, va guanyar-se molts enemics.
Gràcies a aquesta observació, Sòcrates es va adonar que ell era més savi que no pas aquell home. No perquè sabés més coses, sinó perquè ell no es creia savi com l’home al que havia investigat, es a dir, el que Sòcrates no sabia, tampoc es creia saber-ho. Sòcrates era conscient de les seves limitacions, el polític no.
Per acabar de confirmar aquesta teoria, va decidir provar a fer el mateix amb un altre home. Aquest es creia encara més savi que l’anterior, però Socrates va tenir exactament la mateixa sensació.
COMPARACIÓ:
Plató en aquest text fa referència al mètode socràtic, concretament a el que Sòcrates anomenava Ironia. Aquesta consistia en una sèrie de preguntes que l’entrevistador feia a l’interlocutor i aquest responia pensant-se que en sabia la resposta, però finalment, aquest interlocutor arriba a una contradicció. És en aquest moment quan la persona pren consciència de la seva ignorància. L’entrevistador es mostrava amb una aparent ignorància sobre el tema.
Es podria comparar amb els sofistes, que creien que eren molt savis i que ho sabien tot. A més a més, aquests defensaven el relativisme, és a dir, el que potser és bo per a un, no ho és per a l’altre. En canvi, tant Plató com Sòcrates creuen que res és relatiu, creuen en la necessitat d’una veritat universal i immutable.
En aquest text de Plató, Sòcrates es pregunta que vol dir ser savi. Finalment es decideix a investigar-ho i troba que aquell que realment es creu molt savi no ho es, i que ell, que no ho creu pas, és savi perquè no es creu que saber-ho tot.
TÍTOL:
NO ÉS SAVI QUI SAP MÉS COSES SINÓ QUI CREU NO SABER-LES TOTES.
ANÀLISI:
Sòcrates vol mostrar-nos d’on prové la paraula calúmnia, que és la imputació greu i falsa contra algú. Aquesta calúmnia que Sòcrates considera que Plató ha creat contra ell, és la de dir que ell és el més savi de tots els homes. Així doncs, va decidir-se a investigar aquesta qüestió.
Va anar a un home que deien que era molt savi per així poder corroborar-ho i poder dir que hi ha un home que sap més que ell i aquest home era qui el considerava savi. Quan va examinar a l’home (era un polític) a fons, es va adonar de que no ho era pas de savi, i va decidir fer-li veure. Per aquest motiu, va guanyar-se molts enemics.
Gràcies a aquesta observació, Sòcrates es va adonar que ell era més savi que no pas aquell home. No perquè sabés més coses, sinó perquè ell no es creia savi com l’home al que havia investigat, es a dir, el que Sòcrates no sabia, tampoc es creia saber-ho. Sòcrates era conscient de les seves limitacions, el polític no.
Per acabar de confirmar aquesta teoria, va decidir provar a fer el mateix amb un altre home. Aquest es creia encara més savi que l’anterior, però Socrates va tenir exactament la mateixa sensació.
COMPARACIÓ:
Plató en aquest text fa referència al mètode socràtic, concretament a el que Sòcrates anomenava Ironia. Aquesta consistia en una sèrie de preguntes que l’entrevistador feia a l’interlocutor i aquest responia pensant-se que en sabia la resposta, però finalment, aquest interlocutor arriba a una contradicció. És en aquest moment quan la persona pren consciència de la seva ignorància. L’entrevistador es mostrava amb una aparent ignorància sobre el tema.
Es podria comparar amb els sofistes, que creien que eren molt savis i que ho sabien tot. A més a més, aquests defensaven el relativisme, és a dir, el que potser és bo per a un, no ho és per a l’altre. En canvi, tant Plató com Sòcrates creuen que res és relatiu, creuen en la necessitat d’una veritat universal i immutable.
0 comentarios:
Publicar un comentario