El mite de la Caverna és una de les obres més importants de Plató. Apareix al llibre VII de la República, una obra de la seva època de maduresa. Plató va escriure el mite de la Caverna per ajudar-nos a entendre la seva teoria de la dualitat de móns: el món sensible i el món intel•ligible.
Ens presenta una cova amb uns homes a dins, els quals estan lligats amb cadenes i romanen allà des de ben petits. Aquestes cadenes simbolitzen el vincle dels homes amb el món sensible, és a dir, són presoners dels nostres sentits. Al darrere d’ells hi ha un foc i uns homes que transporten objectes de banda a banda. Aquests objectes es reflecteixen a la paret de davant dels presoners i ells veuen les seves ombres. Aquestes ombres són la única cosa que ells poden veure, i per tant, per a ells són la seva realitat. Si un dels presoners aconseguís ascendir a l’exterior de la caverna, la llum del sol no el deixaria veure. Quan aconseguís acostumar-se a aquesta llum, veuria, primerament, els objectes reflectits a l’aigua i després els objectes en si. Es doncs, quan aquest home tornaria a entrar a la caverna per tal d’alliberar als seus companys i mostrar-lis que allò que ells creien real, no ho és pas. Aquests el prendrien per boig i no voldrien sortir a l’exterior.
La caverna representa el món sensible, mentre que l’exterior representa l’intel•ligible, que només pot ser entès a través de la raó. El sol representa la màxima idea de bé. Les idees del món intel•ligible són les causes de les coses, és a dir, totes les coses del món sensible participen de les idees.
Els presoners de la caverna som nosaltres, i les ombres que es reflecteixen són les còpies del món sensible. El foc representa el Sol. Quan el presoner s’allibera de les cadenes i surt a l’exterior, ens mostra com una persona va recorrent un camí i passa per diferents etapes, fins a poder arribar al món intel•ligible. Ja a fora de la caverna es veu el món intel•ligible on, com ja he dit abans, el Sol representa la màxima idea de bé.
Ens presenta una cova amb uns homes a dins, els quals estan lligats amb cadenes i romanen allà des de ben petits. Aquestes cadenes simbolitzen el vincle dels homes amb el món sensible, és a dir, són presoners dels nostres sentits. Al darrere d’ells hi ha un foc i uns homes que transporten objectes de banda a banda. Aquests objectes es reflecteixen a la paret de davant dels presoners i ells veuen les seves ombres. Aquestes ombres són la única cosa que ells poden veure, i per tant, per a ells són la seva realitat. Si un dels presoners aconseguís ascendir a l’exterior de la caverna, la llum del sol no el deixaria veure. Quan aconseguís acostumar-se a aquesta llum, veuria, primerament, els objectes reflectits a l’aigua i després els objectes en si. Es doncs, quan aquest home tornaria a entrar a la caverna per tal d’alliberar als seus companys i mostrar-lis que allò que ells creien real, no ho és pas. Aquests el prendrien per boig i no voldrien sortir a l’exterior.
La caverna representa el món sensible, mentre que l’exterior representa l’intel•ligible, que només pot ser entès a través de la raó. El sol representa la màxima idea de bé. Les idees del món intel•ligible són les causes de les coses, és a dir, totes les coses del món sensible participen de les idees.
Els presoners de la caverna som nosaltres, i les ombres que es reflecteixen són les còpies del món sensible. El foc representa el Sol. Quan el presoner s’allibera de les cadenes i surt a l’exterior, ens mostra com una persona va recorrent un camí i passa per diferents etapes, fins a poder arribar al món intel•ligible. Ja a fora de la caverna es veu el món intel•ligible on, com ja he dit abans, el Sol representa la màxima idea de bé.
0 comentarios:
Publicar un comentario