IDEES PRINCIPALS:
Es tracta d’un text del Fedó de Plató, en forma de diàleg entre Cebes i Sòcrates. Aquest últim fa una sèrie de preguntes i, tots dos, arriben a la conclusió de que és necessari que la realitat es presenti sempre d’igual forma, és a dir, les idees han de ser immutables, universals i necessàries.
TÍTOL:
ESTÀ LA REALITAT SOTMESA A CANVI?
ANÀLISI:
En aquest text, Plató ens explica que la realitat, que en aquest cas són les idees, no canvia, que es presenta sempre igual, per tant la realitat és immutable. Sòcrates pregunta si aquestes idees admeten o no canvis. Finalment Cebes li contesta que les idees són necessàries, universals i immutables, i que per això la realitat sempre es mostra igual.
COMPARACIÓ:
En aquest text Plató, que pertany a la seva època de maduresa, defensa la seva teoria de les idees, segons la qual existeix una veritat universal, immutable i necessària, tal com ho percebia Sòcrates. Tot i això, Plató creu que aquestes idees es troben en un món més enllà del que nosaltres coneixem. No es troben en el món sensible, sinó en el món intel•ligible, al que només hi poden arribar els filòsofs. Aquesta teoria pot ser comparada amb els sofistes, que afirmaven l’existència d’una veritat relativa. Deien que allò que és bo per a uns, potser no ho és per als altres.
Es tracta d’un text del Fedó de Plató, en forma de diàleg entre Cebes i Sòcrates. Aquest últim fa una sèrie de preguntes i, tots dos, arriben a la conclusió de que és necessari que la realitat es presenti sempre d’igual forma, és a dir, les idees han de ser immutables, universals i necessàries.
TÍTOL:
ESTÀ LA REALITAT SOTMESA A CANVI?
ANÀLISI:
En aquest text, Plató ens explica que la realitat, que en aquest cas són les idees, no canvia, que es presenta sempre igual, per tant la realitat és immutable. Sòcrates pregunta si aquestes idees admeten o no canvis. Finalment Cebes li contesta que les idees són necessàries, universals i immutables, i que per això la realitat sempre es mostra igual.
COMPARACIÓ:
En aquest text Plató, que pertany a la seva època de maduresa, defensa la seva teoria de les idees, segons la qual existeix una veritat universal, immutable i necessària, tal com ho percebia Sòcrates. Tot i això, Plató creu que aquestes idees es troben en un món més enllà del que nosaltres coneixem. No es troben en el món sensible, sinó en el món intel•ligible, al que només hi poden arribar els filòsofs. Aquesta teoria pot ser comparada amb els sofistes, que afirmaven l’existència d’una veritat relativa. Deien que allò que és bo per a uns, potser no ho és per als altres.
0 comentarios:
Publicar un comentario