Finalment una altra idea d’aquest filòsof és que l’amor és qui uneix totes les coses, però en tot moment pot sorgir l’odi, que les separa.
En canvi, Anaxàgores parteix de la idea que res no neix ni mor, sinó que tot es forma a partir de diferents combinacions. D’aquest filòsof se’n coneix la teoria de:
- Les homeomeries: Tots els éssers estan formats per unes llavors que s’anomenen homeomeries i tots tenen la mateixa composició. Un ésser es defineix per les homeomeries que predominen en ell, així doncs, les coses són diferents entre elles segons les homeomeries que predominen ( segons la naturalesa de la cosa que numèricament predomina). Aquestes homeomeries són eternes i immutables, amb qualitats diferents, poden dividir-se infinitament, posseeixen totes les formes, colors i sabors, però són immòbils. Per això necessiten el noûs, que ajuda a que es barregin i generin el cosmos. El noûs és un principi d’ordre, no un principi creador. És com una mena “d’amor intel•lectual”, que existeix per si mateix, és independent, lluminós i etern.
Per altra banda, coneixem atomistes com Leucip i Demòcrit d’Abdera.
Leucip deia que les coses canvien incessantment a causa de que hi ha uns àtoms que sempre es mouen. Descriu l’àtom com a un element que té una forma infinita i que nom existeix cap explicació la qual ens digui perquè un àtom té una forma o una altra. Va suposar que el no-ésser existia, ja que els àtoms es movien en el buit i per tant deixava de ser no-ésser. Va suposar que la naturalesa dels àtoms era compacta i plena i que l’ésser era aquesta plenitud.
Demòcrit d’Abdera també va establir en les seves teories els principis del ple i el buit. Ell explica que l’ésser és etern i immutable, i que aquest consisteix en éssers infinits, que són els àtoms. Aquests àtoms no es poden dividir més i la seva multiplicitat no està organitzada segons la terra, el aire i el foc, sinó que es distingeixen en forma, ordre i situació. Allò que percep els àtoms són els sentits i no la ment. La configuració del món s’origina per la posició i la forma que aquests àtoms ocupen el buit. Això crea la possibilitat d’un món infinit, que juntament amb el buit forma la idea de no-ésser.
Tots tres autors defensen un arkhé etern amb característiques similars i un principi ordenador.
Leucip deia que les coses canvien incessantment a causa de que hi ha uns àtoms que sempre es mouen. Descriu l’àtom com a un element que té una forma infinita i que nom existeix cap explicació la qual ens digui perquè un àtom té una forma o una altra. Va suposar que el no-ésser existia, ja que els àtoms es movien en el buit i per tant deixava de ser no-ésser. Va suposar que la naturalesa dels àtoms era compacta i plena i que l’ésser era aquesta plenitud.
Demòcrit d’Abdera també va establir en les seves teories els principis del ple i el buit. Ell explica que l’ésser és etern i immutable, i que aquest consisteix en éssers infinits, que són els àtoms. Aquests àtoms no es poden dividir més i la seva multiplicitat no està organitzada segons la terra, el aire i el foc, sinó que es distingeixen en forma, ordre i situació. Allò que percep els àtoms són els sentits i no la ment. La configuració del món s’origina per la posició i la forma que aquests àtoms ocupen el buit. Això crea la possibilitat d’un món infinit, que juntament amb el buit forma la idea de no-ésser.
Tots tres autors defensen un arkhé etern amb característiques similars i un principi ordenador.
0 comentarios:
Publicar un comentario