ACTIVITAT 1: Comentari de text

"D'allà d'on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l'ordre del temps"

IDEES PRINCIPALS:

En aquest fragment conservat d’un text d’Anaximandre, destaca la idea de que els ésser ens creem i ens destruïm en un mateix punt del “Kósmos”. També es reflecteixen les injustícies que els homes hem de pagar segons l’ordre en que es cometen.

TÍTOL:

L’ÁPEIRON COM A INICI I FINAL DE TOTES LES COSES.

ANÀLISI:

Aquesta idea pot relacionar-se amb el pensament d’Anaximandre, amb la seva idea sobre el que ell anomena “ápeiron”, que considera que tot comença i acaba en un mateix lloc que és l’univers. Les coses sorgeixen de L’ápeiron perquè és necessari que passi així. De l’il·limitat (ápeiron) sorgeix el limitat. Quan apareixen els límits apareix l’Univers i els contraris. Per tant, de l’àpeiron sorgeix el cosmos. Aquí explica que tot ha de seguir un ordre, un ordre que els homes desfem i sovint patim i això comporta injustícies que després hem de pagar.

COMPARACIÓ:

Anaximandre considera l’ápeiron (fa referència al “kósmos”) com principi i element de les coses existents, i que conté la causa tota del naixement i la destrucció del món. En canvi Tales de Milet pensa que l’aigua és l’origen de tot; que no hagués estat possible la vida a la Terra sense aigua. Tots dos són monistes perquè afirmaven que només hi havia un principi per a la vida. Mentre Tales parla d’un concepte físic, Anaximandre parla d’un més abstracte.