ACTIVITAT 3: Comentari d'un text de Parmènides

“Només resta un discurs possible: l’ésser és. I tot ens mostra que ha estat inengendrat i que no és moridor, car és únic, immòbil i sense fi. No ha estat ni serà mai, perquè és ara mateix sencer i, a la vegada, u i continu. Si no, ¿Quin origen tindria? ¿Com, d’on podria haver sorgit? No permetré que diguis o pensis res d’allò que no és, puix no és expressable ni pensable que no sigui. ¿Per quina necessitat hauria esdevingut ésser més aviat o més tard si prové del no-res? És, doncs, necessari que sigui absolutament o que no sigui. Mai cap força de fe no permetrà que, d’allò que ha estat, en neixi res, llevat d’allò mateix. Així, ni fer-se ni destruir-se no és permès per la Justícia, com si s’hagués relaxat, ans, al contrari, manté les cadenes fermes. Veredicte sobre el cas: o és o no és. Certament, ja està decidit –com és obligat- que una via és impensable i inexpressable (perquè no és una veritable via), però que l’altra, tal com és, és autèntica.” (frag.8 D-K)

IDEES PRINCIPALS: En aquest text Parmènides ens mostra les seves idees sobre la teoria de l’ésser i el no-ésser. Parla també de les seves característiques. Destaca el seu veredicte final on ens diu que l'ésser és o no és i que la via de l'opinió no és la correcta, sinó que hem de guiar-nos per la via de la veritat, la de la raó.

TÍTOL:
CARACTERÍSTIQUES DE L’ÉSSER. L’ÉSSER I EL NO-ÉSSER.

ANÀLISI:
Parmènides ens explicar que l’ésser és sempre i ha de ser. És l’únic inexpressable i etern. No es pot parlar en termes de passat ni de futur, ja que l’ésser és únic, continu i homogeni. Parmènides pregunta que d’on podria haver sorgit i la resposta és que no es pot dir res d’allò que no és, perquè el no res no pot ser pensat. No es pot dir ni pensar allò que no és, perquè no és ni pensable ni expressable. Que es va fer servir per a que l’ésser s’originés? La resposta és que no existeix el seu origen, car que no neix. No podem fer sorgir l’ésser del no-ésser. La justícia, amb cadenes fermes, determina els límits de l’ésser. L’ésser és o no és. La via de l’opinió no és la correcta, així doncs, s’ha de prendre la via de la veritat, la de la raó.

COMPARACIÓ:

Parmènides reflexa en el text la seva teoria, coneguda com a monisme ontològic. Aquesta diu que l’ésser és etern i immutable i és per això que no por néixer, ja que del no res no pot sortir un ésser, ni a la inversa perquè això introduiria una imperfecció i l’ésser és perfecte.
En canvi Heràclit defensa que tot canvia i res no es manté. Tot està en perpetu flux. Això es coneix com a monisme dinàmic.