HERÀCLIT
“Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que va ser sempre, és i serà; foc sempre viu, encès segons mesura i apagat segons mesura.”
ANÀLISI:
Heràclit diu que el cosmos ha estat i serà sempre igual, que no morirà, ja que és considerat com a etern. El cosmos romandrà viu gràcies a una raó universal (lógos) i es destruirà, també, gràcies a aquesta; es a dir, la natura, que és el cosmos en aquest cas, evolucionarà perquè tot canvia. El lógos és allò que no canvia en el canvi.
PARMÈNIDES
ANÀLISI:
Parmènides diu que l’ésser és pensable i disible (expressable), això és un concepte clau. Ell ha de dur-nos pel camí de la raó, no pel camí de l’opinió. Aquells que es deixen portar per l’opinió no saben quina és la veritat. Des del punt de vista de la raó, aquests no escolten, ni veuen, són gent sense seny, és a dir, sense raó. Pensen que es por passar de l’ésser al no-ésser i a la inversa, i per tant no tenen clar quina és la veritat. Per tant, aquells que no miren amb la raó, ho fan amb els sentits, i per a ell el camí és regressiu.
COMPARACIÓ
Heràclit és considerat el filòsof del canvi i queda molt ben reflectit en aquest fragment, on manté les seves dues tesis, la de la unitat de contraris i la de l’afirmació del canvi. La natura és una lluita de contraris i ambdós són necessaris, perquè es necessiten l’un a l’altre i tots dos junts formen una sola unitat. Ho veiem a la part
que diu que el cosmos serà encès segons mesura i apagat segons mesura.
Per altra banda tenim l’afirmació del canvi, on explica que tot canvia i està en un estat de perpetu flux. En el text apareix com que el cosmos evolucionarà amb el pas del temps.
En canvi Parmènides ens mostra una idea totalment diferent. Mentre que Heràclit ens deia que tot canviava, ell afirma que res canvia. En el text queda reflectit que és el mateix pensar i ésser, que l’ésser és perfecte i etern i que tot és el mateix, es a dir, el camí d’anada i de tornada no canvia. Parmènides és més especulatiu i profund.
“Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que va ser sempre, és i serà; foc sempre viu, encès segons mesura i apagat segons mesura.”
ANÀLISI:
Heràclit diu que el cosmos ha estat i serà sempre igual, que no morirà, ja que és considerat com a etern. El cosmos romandrà viu gràcies a una raó universal (lógos) i es destruirà, també, gràcies a aquesta; es a dir, la natura, que és el cosmos en aquest cas, evolucionarà perquè tot canvia. El lógos és allò que no canvia en el canvi.
PARMÈNIDES
“Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t’ordeno que consideris. He de desviar-te, doncs, d’aquesta primera via de recerca i després d’aquella altra per la qual els homes ignorants caminen bicèfals; (...) són arrossegats, sords i cecs alhora, estupefactes, gent forassenyada, per a la qual l’ésser i el no-ésser són considerats el mateix i no el mateix i per a la qual el camí de totes les coses és regressiu.”
ANÀLISI:
Parmènides diu que l’ésser és pensable i disible (expressable), això és un concepte clau. Ell ha de dur-nos pel camí de la raó, no pel camí de l’opinió. Aquells que es deixen portar per l’opinió no saben quina és la veritat. Des del punt de vista de la raó, aquests no escolten, ni veuen, són gent sense seny, és a dir, sense raó. Pensen que es por passar de l’ésser al no-ésser i a la inversa, i per tant no tenen clar quina és la veritat. Per tant, aquells que no miren amb la raó, ho fan amb els sentits, i per a ell el camí és regressiu.
COMPARACIÓ
Heràclit és considerat el filòsof del canvi i queda molt ben reflectit en aquest fragment, on manté les seves dues tesis, la de la unitat de contraris i la de l’afirmació del canvi. La natura és una lluita de contraris i ambdós són necessaris, perquè es necessiten l’un a l’altre i tots dos junts formen una sola unitat. Ho veiem a la part
que diu que el cosmos serà encès segons mesura i apagat segons mesura.
Per altra banda tenim l’afirmació del canvi, on explica que tot canvia i està en un estat de perpetu flux. En el text apareix com que el cosmos evolucionarà amb el pas del temps.
En canvi Parmènides ens mostra una idea totalment diferent. Mentre que Heràclit ens deia que tot canviava, ell afirma que res canvia. En el text queda reflectit que és el mateix pensar i ésser, que l’ésser és perfecte i etern i que tot és el mateix, es a dir, el camí d’anada i de tornada no canvia. Parmènides és més especulatiu i profund.
0 comentarios:
Publicar un comentario