ACTIVITAT 9: "Ciència (episteme) i opinió (doxa)

IDEES PRINCIPALS:
En aquest fragment del llibre V de la República de Plató, podem llegir un diàleg entre Glaucó i Sòcrates. Es centra en la idea dels filòsofs, que diu que són aquells que desitgen veure la realitat, i que en trobem ben pocs d’aquests. Els qui no són filòsofs no poden veure la naturalesa de la bellesa en si i són la majoria de la població. Qui només veu les coses belles i no el concepte o idea de bellesa, aquest només opina. Això és una referència a l’al•legoria de la línia de Plató.

TÍTOL:
EL DESIG DELS FILÒSOFS DE CONTEMPLAR LA VERITAT.

ANÀLISI:
En aquest text Glaucó pregunta a Sòcrates com són els veritables filòsofs. Aquest contesta que els filòsofs són aquells que realment desitgen contemplar la veritat. Els que es deixen portar pels sentits, els capaços d’escoltar, d’acollir amb goig els colors, les figures...no són capaços d’entendre les idees, perquè allò que ells veuen són simples aparences. Glaucó està d’acord amb Sòcrates, i aquest li respon que no hi ha gaires persones capaces de contemplar les idees, la bellesa en si, per tant no hi ha gaires filòsofs. Glaucó torna a intervenir preguntant-li si aquell qui veu i sap reconèixer les coses boniques, però no veu la bellesa en si, viu dormint (en el món de l’aparença) o despert. També li pregunta que en pensa d’aquell que és capaç de contemplar la idea de bellesa i les coses i objectes que participen d’ella. Sòcrates contesta que els que perceben la bellesa en si i veuen les coses belles són savis, és a dir, participen de la idea del saber. Per tant, la resta només opina.

COMPARACIÓ:
Es tracta d’un fragment del llibre V de la República, de l’etapa de maduresa de Plató. Plató diferència la idea de saber i la de l’opinió. L’opinió, en aquest cas, són les coses sensibles, mentre que la ciència són les idees en si, de les quals participa el filòsof. Com diu al text, aquest ha de guiar als altres homes des de l’opinió fins a la ciència. Plató es refereix a l’al•legora de la línia, en la que divideix l’opinió de la ciència (saber).

Podem comparar aquesta teoria amb el dualisme de Parmènides, que també parla de la via de l’opinió (món sensible) i de la via de la veritat (món de les idees).

Per altra banda trobem els sofistes que defensen el relativisme i per tant diuen que no existeix una veritat absoluta. Ells participen de la via de l’opinió.

ACTIVITAT 8: "Crítica a la teoria de les idees en la seva formulació dogmàtica"

IDEES PRINCIPALS:
Aquest fragment pertany a l’època de vellesa de Plató, on sotmet a crítica les seves teories. Es troba en forma de diàleg entre Parmènides (Plató vell) i Sòcrates (Plató jove). En aquest text, Plató critica l’existència de les coses naturals que havia afirmat en la seva època de maduresa.

TÍTOL:
EL PLATÓ MÉS CRÍTIC

ANÀLISI:
En aquest fragment Parmènides pregunta si existeixen les idees de les coses naturals per una banda i les coses naturals en si per una altre. Sòcrates li respon que si i Parmènides, doncs, contesta que aquesta afirmació no té gaire lògica, perquè com es pot parlar de la idea d’humanitat separada de l’home? Finalment Sòcrates és veu davant la impossibilitat de contestar i diu que molts cops s’ha trobat amb la dificultat de si això es podia o no afirmar.

COMPARACIÓ:
Podem relacionar aquest text amb la teoria de Plató, en la qual diu que totes les coses sensibles participen de les idees. Això ho planteja a la seva època de maduresa i ho sotmet a crítica a l’època de vellesa.

ACTIVITAT 7: El mite de la Caverna

El mite de la Caverna és una de les obres més importants de Plató. Apareix al llibre VII de la República, una obra de la seva època de maduresa. Plató va escriure el mite de la Caverna per ajudar-nos a entendre la seva teoria de la dualitat de móns: el món sensible i el món intel•ligible.

Ens presenta una cova amb uns homes a dins, els quals estan lligats amb cadenes i romanen allà des de ben petits. Aquestes cadenes simbolitzen el vincle dels homes amb el món sensible, és a dir, són presoners dels nostres sentits. Al darrere d’ells hi ha un foc i uns homes que transporten objectes de banda a banda. Aquests objectes es reflecteixen a la paret de davant dels presoners i ells veuen les seves ombres. Aquestes ombres són la única cosa que ells poden veure, i per tant, per a ells són la seva realitat. Si un dels presoners aconseguís ascendir a l’exterior de la caverna, la llum del sol no el deixaria veure. Quan aconseguís acostumar-se a aquesta llum, veuria, primerament, els objectes reflectits a l’aigua i després els objectes en si. Es doncs, quan aquest home tornaria a entrar a la caverna per tal d’alliberar als seus companys i mostrar-lis que allò que ells creien real, no ho és pas. Aquests el prendrien per boig i no voldrien sortir a l’exterior.

La caverna representa el món sensible, mentre que l’exterior representa l’intel•ligible, que només pot ser entès a través de la raó. El sol representa la màxima idea de bé. Les idees del món intel•ligible són les causes de les coses, és a dir, totes les coses del món sensible participen de les idees.

Els presoners de la caverna som nosaltres, i les ombres que es reflecteixen són les còpies del món sensible. El foc representa el Sol. Quan el presoner s’allibera de les cadenes i surt a l’exterior, ens mostra com una persona va recorrent un camí i passa per diferents etapes, fins a poder arribar al món intel•ligible. Ja a fora de la caverna es veu el món intel•ligible on, com ja he dit abans, el Sol representa la màxima idea de bé.

ACTIVITAT 6: La naturalesa de les idees

IDEES PRINCIPALS:
Es tracta d’un text del Fedó de Plató, en forma de diàleg entre Cebes i Sòcrates. Aquest últim fa una sèrie de preguntes i, tots dos, arriben a la conclusió de que és necessari que la realitat es presenti sempre d’igual forma, és a dir, les idees han de ser immutables, universals i necessàries.

TÍTOL:
ESTÀ LA REALITAT SOTMESA A CANVI?

ANÀLISI:
En aquest text, Plató ens explica que la realitat, que en aquest cas són les idees, no canvia, que es presenta sempre igual, per tant la realitat és immutable. Sòcrates pregunta si aquestes idees admeten o no canvis. Finalment Cebes li contesta que les idees són necessàries, universals i immutables, i que per això la realitat sempre es mostra igual.

COMPARACIÓ:
En aquest text Plató, que pertany a la seva època de maduresa, defensa la seva teoria de les idees, segons la qual existeix una veritat universal, immutable i necessària, tal com ho percebia Sòcrates. Tot i això, Plató creu que aquestes idees es troben en un món més enllà del que nosaltres coneixem. No es troben en el món sensible, sinó en el món intel•ligible, al que només hi poden arribar els filòsofs. Aquesta teoria pot ser comparada amb els sofistes, que afirmaven l’existència d’una veritat relativa. Deien que allò que és bo per a uns, potser no ho és per als altres.

ACTIVITAT 5: "La ignorància socràtica"

IDEES PRINCIPALS:
En aquest text de Plató, Sòcrates es pregunta que vol dir ser savi. Finalment es decideix a investigar-ho i troba que aquell que realment es creu molt savi no ho es, i que ell, que no ho creu pas, és savi perquè no es creu que saber-ho tot.

TÍTOL:
NO ÉS SAVI QUI SAP MÉS COSES SINÓ QUI CREU NO SABER-LES TOTES.

ANÀLISI:
Sòcrates vol mostrar-nos d’on prové la paraula calúmnia, que és la imputació greu i falsa contra algú. Aquesta calúmnia que Sòcrates considera que Plató ha creat contra ell, és la de dir que ell és el més savi de tots els homes. Així doncs, va decidir-se a investigar aquesta qüestió.
Va anar a un home que deien que era molt savi per així poder corroborar-ho i poder dir que hi ha un home que sap més que ell i aquest home era qui el considerava savi. Quan va examinar a l’home (era un polític) a fons, es va adonar de que no ho era pas de savi, i va decidir fer-li veure. Per aquest motiu, va guanyar-se molts enemics.
Gràcies a aquesta observació, Sòcrates es va adonar que ell era més savi que no pas aquell home. No perquè sabés més coses, sinó perquè ell no es creia savi com l’home al que havia investigat, es a dir, el que Sòcrates no sabia, tampoc es creia saber-ho. Sòcrates era conscient de les seves limitacions, el polític no.
Per acabar de confirmar aquesta teoria, va decidir provar a fer el mateix amb un altre home. Aquest es creia encara més savi que l’anterior, però Socrates va tenir exactament la mateixa sensació.

COMPARACIÓ:
Plató en aquest text fa referència al mètode socràtic, concretament a el que Sòcrates anomenava Ironia. Aquesta consistia en una sèrie de preguntes que l’entrevistador feia a l’interlocutor i aquest responia pensant-se que en sabia la resposta, però finalment, aquest interlocutor arriba a una contradicció. És en aquest moment quan la persona pren consciència de la seva ignorància. L’entrevistador es mostrava amb una aparent ignorància sobre el tema.
Es podria comparar amb els sofistes, que creien que eren molt savis i que ho sabien tot. A més a més, aquests defensaven el relativisme, és a dir, el que potser és bo per a un, no ho és per a l’altre. En canvi, tant Plató com Sòcrates creuen que res és relatiu, creuen en la necessitat d’una veritat universal i immutable.