ACTIVITAT 16: Distinció entre el somni i la vigília

IDEES PRINCIPALS:

En aquest text Descartes fa referència a tot allò que percebem pels sentits, allò del qual s’ha de dubtar, ja que segons diu, aquests hi ha cops que ens enganyen. Però, tot i això, hi ha coses de les que no es pot dubtar tot i que les coneguem a través dels sentits, com per exemple, d’un mateix, tot i que a vegades sembli un somni que ens traeix.

TÍTOL:

ÉS REAL ALLÒ QUE VEIEM? O ÉS SIMPLEMENT IMAGINARI?

ANÀLISI:

En aquest text l’autor parla de la dificultat de distingir entre el somni i la vigília, entre allò que fem quan estem dormits i quan estem desperts.

Segons Descartes, tot el que fins ara hem cregut que era cert i vertader, ho hem conegut a través dels sentits. Però algun cop ens hem adonat de que aquests sentits en enganyen i per això no hem de creure del tot que totes les coses són vertaderes. Actuar així és actuar amb prudència. Però tot i això, hi ha coses de les que sovint no podem dubtar i hem conegut a través d’aquests mateixos sentits. Com dubtar d’un mateix? Com negar que allò que veiem, que les

mans i el cos és nostre? D’això no es pot dubtar, són qualitats primàries segons Descartes. Encara que si que es podria dubtar dels bojos, d’aquells que diuen que van vestits quan van nuus, d’aquells qui diuen coses impossibles de creure. Aquí doncs és quan entra en joc allò que fa referència als somnis. Sovint quan dorms somies coses inversemblants. Descartes diu, en el mateix moment que escriu això, que ell està segur de que és real, que és veritat allò que ell està realitzant, però poc a poc va caient en el dubte, en la incertesa, cada cop es va adonant que no hi ha probes tan clares que distingeixin el somni de la vetlla fins al punt que casi creu que dorm.

COMPARACIÓ:

Mentre els empírics consideren l’experiència com a base del seu coneixement, Descartes, que és més aviat racionalista, nega la validesa d’aquests sentits, ja que creu que ens enganyen. D’altra banda veiem el dualisme cartesià entre cos i ànima, alhora que Plató, en la seva teoria, defensa un dualisme entre dos móns (món sensible i món intel·ligible).

El cogito, a la filosofia cartesiana, es presenta com el tema central. Això influirà a la filosofia posterior, que es basarà en el “jo” com a idea principal.