ACTIVITAT 15: Les regles del mètode

IDEES PRINCIPALS:

Aquest fragment pertany a la segona part del Discurs del Mètode, del famós filòsof Descartes. En ell s’expliquen les quatre regles principals que va establir l’autor i que calia seguir per duu a terme el seu mètode. L’objectiu d’aquest era guiar la raó per tal d’arribar a la veritat de les coses, i així no confondre el vertader amb el fals.

TÍTOL:
PASSOS QUE HEM DE COMPLIR DURANT EL NOSTRE CAMÍ CAP A LA VERITAT

ANÀLISI:
Descates, en aquest fragment, ens explica les 4 regles que s’han de seguir per duu a terme, correctament, el camí cap a la veritat de les coses.

Ell va estudiar la lògica, la geometria i l’àlgebra, però va decidir buscar un altre mètode que, comprenent els avantatges d’aquests, no tingués els seus defectes. Així doncs, l’autor decideix guiar-nos. Descartes estableix les quatre regles del mètode cartesià: la primera és l’evidència, la qual respon a no acceptar com a vertader allò que no coneguem amb evidència, es a dir, només incloure en els nostres judicis allò que és clar i no es té cap motiu per que sigui posat en dubte. Com a segona llei, l’autor parla de l’anàlisi, que consisteix en dividir les dificultats en tantes parts com sigui possible. Aquestes, a mesura que es divideixen, seran més simples i senzilles. En tercer lloc trobem la síntesi, que es basa en conduir ordenadament els pensaments, començant pels més simples fins arribar als més complexos. Finalment, Descartes ens exposa l’última de les lleis, l’enumeració i revisió, on explica que hem de comprovar l’anàlisi i la síntesi per estar segurs de no ometre res.

Segons Descartes, si seguim aquestes simples regles podrem arribar a la veritat sense confondre allò vertader amb allò fals.

COMPARACIÓ:

En aquest fragment podem observar les regles que, segons Descartes, hem de seguir per poder arribar a la veritat. Això podria comparar-se, com és normal, amb Plató. Aquest estableix, de la mateixa forma, uns passos per a arribar a la idea de Bé. Aquesta teoria platònica és coneguda amb el nom de “al·legoria de la línia”, la qual es troba dins de la teoria del coneixement. La al·legoria de la línia diu que primerament hem de passar per la conjectura, seguidament per la creença, a continuació pel pensament discursiu, i finalment, pel pensament intuïtiu per així poder arribar a la idea de Bé.