ACTIVITAT 19: Relació entre ment i cos

IDEES PRINCIPALS:

Aquest text de Descartes pertany a les Meditacions metafísiques. En ell, l’autor exposa la seva idea que l’ànima pot viure independentment del cos, es a dir, ens presenta la seva teoria de la dualitat entre cos i ànima. Diu que creu que ell és un compost de cos i ànima, però que com encara no ha demostrat l’existència dels cossos, només por afirmar que ell és una cosa pensant.

TÍTOL:

QUÈ ÉS EL QUE REALMENT SÓC?

ANÀLISI:

En aquest fragment, Descartes, afirma que tot allò que se’ns presenta de manera clara i distinta pot haver estat creat per Déu, per tant, si sabem que nosaltres existim és perquè hem arribat a la conclusió que som una substància pensant (Cogito, ergo sum). No hi ha dubte, doncs, que existim i que la nostra naturalesa és ser una essència pensant, però i que passa amb el nostre cos? Descartes diu que potser tenim un cos que es troba relacionat amb la nostra ment, però que ell, com encara no ha demostrat l’existència dels cossos, només pot afirmar que és una cosa pensant. A més a més, com Descartes té una idea clara i distinta del que és, i percep el cos com una cosa extensa, ens explica que pot viure sense aquest, és a dir, accepta la dualitat de cos i ànima i la independència d’aquesta vers al primer.

COMPARACIÓ:

El dualisme cartesià entre ment i cos recordà al que va fer Plató, en el seu temps, entre món sensible i món intel·ligible, és a dir, entre cos i ànima. Plató deia que el lloc natural de l’ànima era el món intel·ligible i que aquesta podia existir independentment del cos, ja que era una presó per ella. En aquest aspecte, el filòsof racionalista (Descartes)coincideix, tot i que ell més tard aportarà una concepció de l’ésser una mica més científica que no pas la platònica. Descartes justificarà la relació entre cos i ànima per mitjà de la glàndula pineal, situada al cervell dels homes.