Tot i això , és ben cert que no és un món que hem desagradi.

Aquest és ple de coses maques: flors que oloren, ocells que canten, aire que et frega la cara, basals on els nens juguen... Totes aquestes coses són naturals, d’aquelles on no té ni la més mínima importància d’on siguis, quina llengua parlis o si tens molts diners, perquè d’això tots podem gaudir, siguem mitjans, grans o petits, d’una raça o d’una altre.
I doncs, què passa amb les joguines que sovint són innecessàries de tantes que en tenim? Què passa amb els residus que generem i enviem als països més pobres de manera cruel i egoista? És aquest el nostre millor món? En aquest sentit, per mi no, no ho és, tot i que plantejar-se un món ple d’empatia, companyerisme o fraternitat por arribar a ser inversemblant. Així doncs, afirmo que aquest és un món on nosaltres construïm il·lusions i treballem per llaurar-nos un bon futur, no només professionalment parlant. Per tant, valorant tot l’anterior, i pensant que podria no haver existit mai aquest món i haver existit un altre que potser seria moralment millor, arribo a la conclusió del que deien alguns filòsofs: existir és més perfecte que no existir. Per tant, tot i que cal millorar algunes coses, i podria esdevenir, d’aquesta manera, un món perfecte en la seva totalitat, el nostre món és gairebé el millor dels mons possibles.
0 comentarios:
Publicar un comentario