ACTIVITAT 23: Fragment sobre l'anàlisi de causalitat de Hume

IDEES PRINCIPALS:

En aquest fragment, Hume ens exposa la seva teoria sobre el principi de causalitat. Ell considera que no és la raó qui guia les nostres vides, sinó el costum. Per aquest motiu, no podrem deduir el futur de manera segura, ja que no podrem justificar que serà com el passat.

Hume manté que no podem tenir coneixements cert, sinó probables.

TÍTOL:

EL COSTUM, FACTOR DETERMINANT DEL NOSTRE PRESENT I FUTUR.

ANÀLISI:

En aquest fragment, Hume presenta la seva teoria sobre el principi de causalitat. Ell afirmava que a una causa no és necessari que li segueixi un efecte, i a més a més deia que no tenim coneixements certs, sinó probables.

Hume diu que Adam, que no tenia costum (ja que no tenia ni passat ni experiència), ni amb tot el seu coneixement hagués pogut demostrar que la natura seguiria actuant de la mateixa manera que ho havia fet fins llavors. Afirma que dir que el curs de la naturalesa pot canviar no és contradictori, i no pot dir-se, per tant, que sigui una idea falsa. Ni tan sols mitjançant la raó es possible demostrar que el futur ha de ser com el passat. Per tant, tot i que amb l’experiència podem suposar que el passat i el futur s’assemblaran, no podrem demostrar-ho amb certesa, ja que l’experiència mai podrà ser una prova per al futur.

Segons aquest filòsof, doncs, els humans estem determinats pel costum. Per acabar d’argumentar la seva idea posa l’exemple de les boles de billar. Afirma que del fet que jo colpegi sempre la mateixa bola, no hem de deduir quin serà l’efecte d’aquesta causa mitjançant l’experiència del passat.

Finalment, explica que només el costum és capaç de fer-nos creure que el futur serà igual o semblant al passat.

Cal dir, que veiem clarament el seu pensament escèptic quan diu: “Les forces mitjançant les quals operen els cossos són totalment desconegudes. També ens mostra la seva ideologia empírica dient “No és la raó la guia de la vida, sinó el costum”.

COMPARACIÓ:

Tant Aristòtil com Sant Tomás o Leibniz ja havien parlat, prèviament, sobre aquest tema. Hume, filòsof empirista per excel·lència, s’oposa totalment a la idea racionalista que afirma que de tota causa es deriva un efecte, el qual podem preveure gràcies a la raó.