ACTIVITAT 21: La identitat personal

IDEES PRINCIPALS:

En aquest text, pertanyent a l’Abstract, Hume critica la idea cartesiana del jo dient que aquest és un feix de percepcions que no tenen unitat, sinó que nosaltres som els que li donem un nom. El jo, existeix a partir de percepcions.

TÍTOL:

PERCEPCIONS, ELEMENT PRINCIPAL DEL JO DE LES PERSONES.

ANÀLISI:

Hume critica la idea del jo cartesià, ja que ell l’entén com un conjunt de percepcions sense identitat a les quals li donem un nom. Per Descartes el pensament era l’essència de la ment, en canvi, Hume, filòsof empirista destacat, critica aquesta concepció ja que la troba intel·ligible. Afirma que la ment està formada per un conjunt de percepcions particulars (aquelles que hem pogut rebre a través dels sentits), per aquest motiu, afirma que la idea de substància no és vàlida.

Defensa que no coneixem la substància, ja que no es pot percebre a través dels sentits i afirma que només som capaços de conèixer impressions, és a dir, qualitats i percepcions. Així doncs expressa aquesta teoria amb l’exemple d’un préssec. Diu que aquesta fruita és, tan sols, la idea d’un tast, d’un color, d’unes dimensions...

COMPARACIÓ:

Aquesta teoria, doncs, podria ser comparada, en primer lloc, amb la cartesiana. Descartes afirmava el jo com allò del que no es pot dubtar. Hume, en canvi, sotmet a crítica la idea d’aquest filòsof. Diu que perquè una idea sigui vàlida ha de derivar-se d’una impressió, ja sigui de reflexió o de sensació. Si la substància es derivés d’una impressió de sensació, hauríem de preguntar-nos a través de quin sentit l’hem captat. Com la substància no pot ser captada a través de cap sentit, hauríem de deduir que no es pot derivar d’una sensació. Si la substància, doncs, es derivés d’una impressió de reflexió, s’hauria de reduir a les nostres passions i emocions, i això és evident que no passa en la substància.

Per tant, la idea de substància es redueix a un conjunt d’idees simples que la imaginació uneix i a les quals li donem un nom. Aquest pensament també podria associar-se al de Guillem d’Occam, qui afirmava que només podem conèixer el que és singular de manera directa i immediata i que l’enteniment no és el resultat d’una abstracció, sinó d’una intuïció sensible, d’una experiència.