ACTIVITAT 22: Relacions d'idees i qüestions de fet

IDEES PRINCIPALS:

En aquest text, Hume ens explica la seva teoria sobre “les relacions d’idees i les qüestions de fet”. Aquestes últimes són aquelles que depenen de l’experiència, en canvi, les relacions d’idees són aquells enunciats que arriben a través de la raó, és a dir, són veritats a posteriori.

TÍTOL:

EXPERIÈNCIA O RAÓ, QUÈ ÉS MILLOR PER CONÈIXER LES VERITATS?

ANÀLISI:

En aquest fragment, que pertany al llibre de La investigació sobre l’enteniment humà, Hume diferencia dos tipus d’enunciats: les relacions d’idees i les qüestions de fet.

L’autor, primerament, esmenta les relacions d’idees, que són aquelles proposicions de la geometria, l’àlgebra i l’aritmètica. A aquests enunciats arribem a través de la raó, sense haver de recórrer a l’experiència, per tant, són veritats a priori. David Hume considera que aquestes són veritats necessàries, és a dir, que són així i no hi ha cap possibilitat de que siguin d’una altra manera. Per argumentar aquesta afirmació posa diversos exemples com: el quadrat de la hipotenusa és igual al quadrat dels dos catets, o tres vegades cinc és igual a la meitat de trenta.

Aquest filòsof també parla de les qüestions de fet, les quals són els segons objectes de la raó humana, perquè el coneixement d’aquests objectes depèn directament de l’experiència. L’autor argumenta que aquestes qüestions de fet no són tant vertaderes com les anteriors (relacions d’idees), ja que en aquestes pot tenir lloc una contradicció, la qual podria donar-se car nosaltres no podem demostrar mai la falsedat de les qüestions de fet. Per tant, mai tindrem certesa, sinó que tindrem probabilitat. Per acabar d’argumentar les qüestions de fet posa l’exemple del Sol, del qual no tenim cap certesa que sortirà demà, sinó que només tenim probabilitat, perquè aquest pot sortir o no. És per aquest motiu que si intentéssim demostrar la falsedat d’aquesta idea això implicaria una contradicció i mai podríem tenir una certesa sobre el fet que el sol sortirà demà, sinó que només podríem tenir probabilitat.

COMPARACIÓ:

Hume és un filòsof escèptic moderat, i és per això que només creu en probabilitats i no en veritats certes. Per aquest motiu només considera vertaderes les relacions d’idees, ja que són així i no poden ser d’una altra manera.

Aquest plantejament podria ser comparat amb la teoria del coneixement de Gottfried Wilhelm Leibniz, que fa una distinció entre veritats de raó i veritats de fet. Les primeres són aquelles que són necessàries i que el seu contrari és impossible perquè seria contradictori (són així i no poden ser d’una altra manera). Es regeixen pels principis d’identitat i de no-contradicció i podrien relacionar-se, directament, amb les relacions d’idees de Hume. En canvi, les veritats de fet són aquelles que tenen a veure amb l’experiència i el contrari de les quals és possible. Per aquest motiu podrien relacionar-se amb les qüestions de fet de David Hume.