ACTIVITAT 17: Una altra formulació del cogito

IDEES PRINCIPALS:

Descartes es fa una sèrie de preguntes tot enraonant si les idees li han estat posades per un ésser suprem; Déu o ell mateix ha estat capaç de pensar-les. Reflexiona sobre la seva existència, concloent que si que és, que si que existeix.

TÍTOL:

SÓC O NO SÓC, AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ.

ANÀLISI:

Aquest fragment pertany a les Meditacions metafísiques de Descartes. L’autor es pregunta com pot saber ell que allò que ha jutjat és cert i no li ha estat posat per un ésser suprem. Però no és necessari que ningú li hagi posat les idees a l’esperit, ja que ell és una cosa pensant. Tot i així, no pot afirmar l’existència dels cossos, ja que de moment no ha demostrat la seva existència. Es qüestiona si ell no pot existir sense cos i sentits, i s’adona de que tot i que no hi ha res al món, ell hi és perquè ell pensa.

A partir d’aquí entra en joc la figura del geni maligne, a qui primer considera com un ésser poderós que sempre l’enganya. Aquest no podrà fer que ell no existeixi car ell pensa, i si segueix fent-ho, seguirà existint. Així doncs, conclou que ell és i existeix sempre.

CONCLUSIÓ:

Mentre el cogito és un tema secundari a Sant Agustí, a la filosofia cartesiana es presenta com el tema central. Això influirà a la filosofia posterior, que es basarà en el “jo” com a idea principal.